El Depor suporta el temporal valencianista

ÀRBITRE: Iturralde González (3), absolutament encertat en un partit molt tens. Mostrà targeta groga als locals Fábio Aurélio (minut 30), Marchena (minut 35), Aimar (minut 48) i als visitants Fran (minut 13) i Mauro Silva (minut 34). Expulsà amb targeta vermella directa el local Ayala (minut 2) per una agressió sobre Roy Makaay.
GOLS: 0-1: minut 90, Víctor queda sol davant Cañizares i el bat per alt ja en temps de descompte de la segona part.
INCIDÈNCIES: Partit disputat a l'estadi de Mestalla (València) amb ple a les graderies (55.000 espectadors). La tensió del públic valencianista feia patir per la integritat dels jugadors del Deportivo, sobretot en els primers minuts de partit. Els aficionats tiraren tot tipus d'objectes al terreny de joc i, fins i tot, s'arribaren a veure telèfons mòbils damunt la gespa. Es produïren dues picabaralles entre els jugadors: la primera, després de l'expulsió d'Ayala i la segona, per un incident entre Aimar i Molina.

La crònica
El Deportivo de la Corunya es va adjudicar, com s'havia pronosticat, la Supercopa d'Espanya a Mestalla després de derrotar per la mínima el València en un partit molt tens que va tenir de tot menys futbol. Els gallecs duien l'eliminatòria solucionada de Riazor i es dedicaren a no desgastar-se gaire amb vista a l'inici de la Lliga, diumenge, dia 1 de setembre. Si l'ambient ja s'havia escalfat prou des del partit d'anada, sobretot arran de l'agressió del públic al valencianista Cañizares, un cop clar de colze de l'argentí Ayala a Roy Makaay va acabar de posar sal al panorama quan només s'havien disputat dos minuts. Iturralde González no en va dubtar gens i, després de consultar el seu assistent "el famós Rafa", expulsà el central valencianista.

Amb un home menys, el València va semblar fins i tot millorar, perquè encara va posar més ganes a l'intent de remuntada. El públic, que omplia Mestalla, es va revolucionar massa i caigueren alguns objectes al terreny de joc que, afortunadament, no impactaren en cap jugador. Els protagonistes del partit posaren més seny que el públic i intentaren oferir espectacle, propòsit que cap dels 22 jugadors sobre el camp no aconseguí... cap llevat d'un: Juan Carlos Valerón. El canari va fer tornar boja novament la defensa valencianista, com ja havia fet en l'anada, però els seus companys d'equip no saberen rematar la feina. Ni Makaay en els primers minuts ni Víctor en el descompte de la primera part no resolgueren les seves claríssimes ocasions, sols davant d'un encertat Cañizares.

El València no es va acostar gaire a la porteria de Molina, sobretot si tenim en compte que havia de marcar tres gols si volia aspirar al primer títol oficial de la temporada. Només Aimar i Vicente feien sensació de perill enfront d'un Deportivo molt segur en defensa. Benítez va apostar per Salva com a punta de l'onze titular, però l'exjugador de l'Atlètic de Madrid continua sense ser allò que era. Salva va tenir dues bones oportunitats, una amb el cap i l'altra amb el peu, que va enviar molt innocentment a les mans del porter visitant. El conjunt local acusà massa l'absència d'Ayala. Marchena, que havia de formar el doble pivot amb Baraja, va passar a ser el segon central després de l'expulsió de l'argentí i el València va perdre tot el seu potencial a mitjan camp. Baraja va quedar tot sol, amb Angulo i amb Vicente, dos jugadors molt ofensius a les bandes i amb Aimar llançat a l'atac.

Per aquest motiu, el tècnic madrileny decidí fer entrar al terreny de joc Rufete en substitució de Marchena. Angulo passà a fer de lateral dret i Curro Torres, de quart central valencianista de la nit. Els canvis no tingueren gens d'efecte i el partit continuà igual d'adormit en els primers minuts de la segona meitat. El València pressionava més i més i començà a crear perill des del quart d'hora del segon període. Una rematada de cap molt forçada de Salva i un xut llunyà de Vicente inquietaren un Molina que fins aquell moment havia estat molt tranquil. Quan pareixia que els locals es podien despertar, el seu propi entrenador els va llevar tota l'esperança de remuntar. Un defensa, Amedeo Carboni, va substituir el millor home de l'equip, el migcampista Vicente. Els homes d'Irureta renunciaren a l'atac pensant ja en el proper diumenge, quan comença el campionat de Lliga. La seva renúncia ofensiva, però, no va significar cap problema de més a la defensa blanc-i-blava.

En ple desconcert valencianista, Joan Capdevila va perdonar un gol fàcil davant de Cañizares. El lateral català, que ahir va jugar de migcampista esquerre en substitució de Fran, va retallar perfectament Miguel Àngel Angulo, però no va culminar la jugada. Al Deportivo no semblava importar-li deixar el partit empatat, però el València no va fer gaire per endur-se una victòria honorífica en els darrers minuts. La sortida de Carboni va donar agressivitat a un equip llevantí força apagat durant els noranta minuts, però les arribades dels jugadors de Rafa Benítez no tenien gens de perill. Quan ja feia molta estona que tot estava dat i beneït, Víctor va rubricar el primer títol de la temporada amb un bell gol que va materialitzar picant la pilota per sobre d'un impotent Cañizares. El Depor es va endur la Supercopa guanyant els dos partits.