E.P.Mont Ventoux22/07/02 0:00
TW
0

Com s'esperava, Lance Armstrong va fer una nova demostració de superioritat incontestable en el mític i terrorífic Mont Ventoux, però hi va haver un altre corredor de relleu que ahir li va llevar tot el protagonisme: el francès Richard Virenque, que va guanyar l'etapa després d'anar escapat durant poc més de 200 quilòmetres. Virenque va tornar a assaborir la glòria de l'alta muntanya dos anys després de guanyar la seva darrera etapa al Tour de França. El francès va agafar l'escapada bona a principi de l'etapa i ja no la va deixar anar fins a la meta. Als seus 32 anys i després de passar per tot l'infern de la seva suspensió l'any passat a causa del cas Festina, va jugar la seva tàctica de l'atac llunyà i aconseguí signar el seu cinquè triomf en una jornada de muntanya del Tour.

Per la seva banda, Armstrong es va mantenir ferm i no va donar oportunitat als seus rivals per a la general i tornà a assestar un nou cop, encara que, igual que en el 2000, quan va deixar guanyar Marco Pantani, no va poder ser el primer a travessar la meta del Mont Ventoux. Onze corredors es llançaren a l'aventura: l'espanyol de l'ONCE-Eroski Mikel Pradera, juntament amb Hushvovd i Morin (Credit Agricole), Virenque (Domo), Velo (Fassa Bortolo), Baranowski (ibanesto.com), Serpellini (Lampre), Botcharov (AG2R) Moreni (Alessio), Auge (Jean Delatour) i Edaleine (Jean Delatour). Només posar el peu a la «muntanya assassina», Richard Virenque va quedar en solitari per delitar els seus compatriotes amb una victòria al cim i per despertar el sentiment d'orgull en el ciclisme que el seu país havia perdut.

Mentrestant, Armstrong viatjava tranquil en companyia dels seus gregaris de luxe, els espanyols Txetxu Rubiera i Roberto Heras, que comandaren el grup i començaren a trencar la cursa i a fer una dura selecció de corredors fins que es va acabar la pau entre els favorits. Tot va començar a mitjan ascensió al Mont Ventoux, quan Virenque ja rodava en solitari amb un avantatge suficient per acabar sense patiment. Joseba Beloki va voler posar a provar Armstrong, conscient que ja no té res a perdre en aquest Tour. L'atac del vitorià fou ràpidament contestat pel líder, que en un gest de supèrbia va decidir deixar enrere Beloki i anar a cercar un triomf d'etapa que semblava gairebé impossible.

Al final, Beloki només va perdre 1:45 minuts respecte del líder de la prova, per la qual cosa va mantenir el seu segon lloc a la classificació general. Alexandre Botxarov aguantà la diferència amb Armstrong i arribà segon.