«Armstrong guanyarà sense cap mena de dubte, he vist un parell
de corregudes enguany i ell va com una moto». La frase pertany a
Bruno Volonté. Possiblement el nom no els digui massa cosa, però
Volonté ha aconseguit acabar dos Tours de França i va fer de
gregari a Laurent Fignon. Ha vist guanyar Greg Lemond i Stephen
Roche i en una volta a Espanya va conèixer la seva dona, la
mallorquina responsable que des de fa dotze anys visqui a Mallorca.
«Els Alps seran la prova definitiva de la cursa d'enguany, encara
que l'etapa dels Pirineus serà molt dura. De totes maneres, el
Galibier i la Madeleine seran els gegants més complicats. I Mont
Ventoux».
Bruno Volonté assegura, però, que «per ventura Amstrong tindrà
molt difícil poder arribar a guanyar el cinquè Tour». I apunta les
claus de qui pot impedir el pentacampionat del nord-americà: «Óscar
Sevilla». «Enguany haurem d'estar molt atents perquè sortiran nous
valors, hi ha molts de joves que revolucionaran el ciclisme i que
poden fer un bon Tour. Pot ser el final d'una altra generació».
Volonté no s'ha limitat a viure de glòries passades. A Mallorca
entrenà un equip amateur per a Ciclos Gomila i assoliren molts bons
resultats a les proves de París, en què guanyaren molts de premis.
I és que l'antic corredor de Peugeot aprengué qualque cosa del seu
preparador, el mític Luis Ocaña.
«Els entrenaments eren molt durs, però teníem un truc. Una
mobilette anava per davant i nosaltres xuclàvem roda. Així podíem
rodar i rodar sense rebentar ningú al capdavant». Volonté també té
pensats alguns projectes per fer que s'incrementi l'afició pel
ciclisme a l'Illa. «Volem muntar un critèrium nocturn cada any, a
partir de l'any que ve. Estam cercant patrocinadors i un circuit
adequat. Aquesta modalitat té molta de tradició a França i si li
donam continuïtat podem fer que la gent es prepari per guanyar
aquestes curses. Pot ser un bon estímul».
El ciclista francès també té les claus per aconseguir treure
millors ciclites. «No tot han de ser Tauler i LLaneres. El que fa
falta és una bona escola on els nins aprenguin a ser ciclistes des
de ben joves, perquè hi ha molta de gent que du un campió amagat al
seu interior i mai no ho sabrà». «De totes maneres, el que està ben
clar és que no es necessiten bicicletes de dos milions de pessetes
per ser un bon campió, sinó unes bones cames i moltes ganes i
capacitat de sacrifici».
Volonté sap del que parla. Va ser preseleccionat per formar part
de l'equip francès a les olimpíades de Seül. Però dos mesos després
de la concentració va agafar el cotxe del director amb les
bicicletes a damunt i sortí de marxa. En tornar tenia les maletes a
la porta. «De totes maneres, us he de dir que guanyar una cursa
depèn de moltes de coses. El dia que jo vaig guanyar el campionat
de França júnior havia sortit de marxa. Vaig patir durant hores,
però quan la ressaca se'm va espassar estava perfecte, vaig atacar
i vaig guanyar».
Dopatge?
Pel que fa al dopatge, ho té clar: «Jo mai no m'he dopat, no em cau
bé. El que es fa moltes vegades és injectar-se complements
vitamínics perquè actuïn més aviat. Hem de tenir en compte que feim
molta de despesa i que s'ha de recuperar com més aviat millor. Però
també està clar que els ases són ases i per molt que prenguin només
poden ser el millor dels ases, mai no seran cavalls de corregudes».
Volonté guanyà el campionat de França júnior amb vint anys. Després
fou subcampió del món, guanyador del I Tour de París (després Tour
del Porvenir), millor ciclista de l'any júnior del 1986, campió de
pista indoor a Gante, integrant del millor equip de l'any de Pista
Americana del 1986. «Però quan vaig arribar al Tour només vaig ser
gregari. Això sí, sense nosaltres ningú no guanya».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.