En dues jugades a les quals va tenir com a soci un Rivaldo també decisiu, Ronaldo Nazario de Lima es convertí en l'heroi de la nit brasilera de Yokohama i el seu rostre en la postal eterna de la victòria. El futbol li ha donat una altra oportunitat al pacient Ronaldo quatre anys després de tastar la cara més amarga del futbol contra França a la final del Mundial 98. En aquella ocasió, Ronaldo havia de ser l'abanderat del triomf brasiler, però va quallar un Mundial més aviat mediocre. Poc després començaria el calvari de les lesions. Quan alguns ja l'havien retirat, Ronaldo tornà a meravellar ahir el món del futbol.
En el Mundial de Corea i Japó, la selecció de Brasil guanyà tots els partits que jugà i oferí una quota de bellesa futbolística i de contundència ofensiva que salva al campionat de l'allargada ombra dels arbitratges escandalosos. La glòria de Brasil té en aquesta ocasió doble mèrit, perquè guanyà un equip que havia arribat a la final amb la millor defensa, però que en el partit decisiu va créixer i es convertí en un rival digne, ambiciós i noble.
Alemanya sorprengué amb una disposició tàctica infinitament més ofensiva que en els seus partits anteriors i, en aprofitar la lentitud dels migcampistes brasilers, féu seva la pilota cada vegada que el disputà a la zona central del camp i alterà, des de ben aviat i en diverses ocasions, el sistema defensiu dels sud-americans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.