Alemanya i Brasil se citen amb la història

L'Alemanya-Brasil, un «clàssic» sense antecedents en els mundials, maquilla i millora la imatge d'un torneig tacat per insòlits i irritants arbitratges, i torna la il·lusió de veure i de sentir, almenys en el matx de la jornada de clausura, una mica de futbol ben jugat i emoció. En la seva esforçada classificació per a la final, els de Rudi Voeller van perdre un dels seus millors jugadors, Michael Ballack "autor dels gols amb els quals l'equip es va posar en les dues fases finals del torneig", sancionat amb un partit de suspensió per acumulació d'amonestacions.

En canvi, el Brasil de Felipao Scolari recupera el seu jugador més creatiu, Ronaldinho Gaúcho, que va purgar un partit d'inhabilitació en les semifinals després de la seva expulsió en quarts per una falta comesa contra l'anglès Danny Mills. La pèrdua és irreparable per a Alemanya, perquè no té en la seva plantilla un altre jugador de la seva qualitat i intel·ligència, mentre que la tornada del garoto de Porto Alegre a la formació brasilera és tan oportuna com afortunada.

Alemanya patirà en aquesta ocasió el pes específic de la seva camiseta i se suposa que també el discret estil de joc que sorgeix de les seves mancances tècniques, característica que es podria denominar pragmatisme i que ha consistit a guanyar en vuitens, quarts i semifinals per la mínima (1-0). El seu porter, Oliver Kahn, és una fera i els alemanys deuen a la seva fenomenal actuació bona part del seu progrés en el torneig, i a la defensa poc menys que invulnerable. La fluixera es produeix uns metres més endavant, on l'equip necessita proveir Neuville amb joc ras i Klose, amb joc aeri.

Brasil, rotund quan troba el joc ofensiu, es clivella fàcilment en la seva línia defensiva, especialment quan el rival s'adona que el millor negoci és atacar, però quan recupera la pilota li cauen de les butxaques els arguments, les fórmules i els recursos.