TW
0

La selecció espanyola, que torna a casa després d'haver caigut als quarts de final del Mundial davant de Corea, va deixar escapar una oportunitat d'or per fer història i posar-se per primer cop en semifinals, ja que els rivals als quals s'han enfrontat eren d'inferior categoria. Una altra ocasió com la que se li havia preparat a Espanya en el Mundial coreà és molt difícil que es repeteixi. Per això el sentiment de decepció amb el qual s'abandonarà avui dilluns el continent asiàtic és molt fort.

L'equip de Camacho, que va arribar a la ciutat sud-coreana d'Ulsan, on va instal·lar el seu quarter general, el passat 21 de maig, va començar el campionat amb la sensació que l'oportunitat que se'ls presentava era única, encara que sempre es va apel·lar a la moderació i es va fugir d'antics favoritismes. La dita d'«ara o mai» va ser una constant en el dia a dia de la selecció, sobretot després de cobrir la primera fase amb tres victòries. Eslovènia, Paraguai i Sud-àfrica, els enemics de la primera part del campionat, no van crear excessius problemes a l'equip de Camacho, que va ventilar els tres compromisos amb claredat, encara que no sense sofriment.

Espanya va liderar el grup B amb nou punts en tres partits, nou gols a favor i quatre en contra, uns números que van elevar la moral de la tropa i van posar el punt de mira en cotes molt més altes de l'habitual. En vuitens de final, Espanya es va trobar amb la sort de cara i va necessitar la pròrroga i els penals per derrotar la República d'Irlanda, en un matx d'infart que va complicar Fernando Hierro en cometre el penal que va donar origen a l'empat irlandès quan només faltava un minut per a la conclusió.

Si en aquesta ronda s'havia evitat l'encreuament amb Alemanya, en quarts la fortuna va voler que Itàlia no s'interposàs en el camí d'Espanya, sinó Corea. La temuda «marea vermella» i la força física dels jugadors coreans no haurien d'haver estat obstacle perquè Espanya, molt superior tècnicament, superàs per primera vegada la barrera de quarts i es plantàs entre els quatre millors del planeta. Però no va ser així i Corea, afavorit per un mal arbitratge de l'egipci Gamal Ghandur, va deixar Espanya al carrer en un altre partit de màxima tensió i en la sort dels penals.