Brasil guanya Anglaterra i Alemanya supera els Estats Units

Anglaterra va inventar el futbol, però s'ha oblidat de com es juga, mentre que Brasil continua sent l'alumne més avantatjat. Només especulant, apostant per la defensa i sense crear és difícil guanyar i avui de nou el déu del futbol va premiar la classe i es va aliar amb els de Scolari.

I això que el partit de Brasil no va ser dels de recordar, però la qualitat de Ronaldinho i el do de Rivaldo van ser suficients per parar a una Anglaterra que no va saber reaccionar amb un home més durant gairebé tota la segona meitat.

La selecció anglesa, fidel al seu estil, i amb l'onze que tan bons resultats li ha donat durant aquest Mundial, va col·locar el seu entramat defensiu sobre la gespa i es va preparar per a la persecució i demolició de Brasil i esperar alguna bona contra, deixant tot el terreny als carioques.

Tanmateix, els de Scolari s'ofegaven en la frontal de l'àrea i, massa obcecats en entrar pel centre tot just obligaven a esforçar-se a la defensa anglesa, la més solvent de la competició. Ronaldinho marxava massa a la banda, pel que perdia capacitat ofensiva, mentre Ronaldo i Rivaldo es perdien al mar de cames de Sol Campbell i Rio Ferdinand.

Alguna bona paret a l'àrea entre la doble 'R' i un parell de bons trets llunyans de Roberto Carlos van inquietar a David Seaman, que es va jugar el tipus en un parell d'ocasions per a atallar les oportunitats carioques.

Anglaterra continuava agotnada, sempre esperant la seva oportunitat i per això Brasil no podia confiar-se, encara que el gol va arribar en un error tremend del defensa del Bayer Leverkusen Lucio. El central, poc avezado en les tasques defensives, va tractar d'aclarir amb la cuixa una tramesa llarga d'Emile Heskey a l'àrea i Michael Owen no li va perdonar l'errada. El 'Golden Boy' d'Anglaterra es va fer amb la pilota i, amb Marcs ja al terra, li va batre suaument per alt.

El partit es va posar exactament com els 'pross' desitjaven, encara que era clar que anava a ser impossible aguantar l'1-0 fins al final, com així va ser. Els carioques van acusar el gol i durant diversos minuts es van quedar ensopits i sense saber com obrir el joc a les bandes, mentre Heskey va poder haver fet el 2-0 en una pilota que es va ser alt.

Tanmateix, a partir d'aquell moment, i, malgrat que a Brasil li costava un món portar el pes del partit, tocant i tocant van començar a inquietar i a encongir cada vegada més el cor dels anglesos, que continuaven somiant amb que l'estil Eriksson els portàs a semifinales.

Tanmateix, el gol de Brasil va arribar amb el nou estil a la contra de Scolari, quan, aprofitant-se d'una pilota a la banda, Ronaldinho va demanar el seu lloc i va deixar clar que la màgia carioca la té la triple 'R'.

L'ariet del Paris Saint Germain va deixar en evidència a Ashley Cole i després d'una espectacular jugada individual va posar una pilota en safata a Rivaldo. Anglaterra va treure partit del seu joc durant 46 minuts, però la magnífica contra de Ronaldinho culminada per Rivaldo al descompte de la primera meitat va posar les merescudes posts{taules} al marcador al descans.

A més, al principi de la segona meitat, un espectacular llançament de falta li va convertir en l'heroi del partit.
El seu tir va agafar avançat a Seaman i es va colar per l'escaire malgrat el neguit del veterà guardameta.
Va ser llavors quan Anglaterra es va veure obligada a agafar el pes del partit i va despullar totes les manques d'un equip, capaç del millor en defensa i a la contra, però incapaç de crear-ne una sola ocasió de perill a la contra.

Les coses es van posar millor per als d'Eriksson quan Ronaldinho, va veure una discutible vermella directa per una trepitjada a Danny Mills i va deixar a Brasil amb 10. L'expulsió va canviar per complet el panorama del partit, ja que Brasil es va decidir definitivament per dormir el joc i buscar les contres, obligant a Anglaterra a jugar.

I allà és on els 'pross' van deixar en evidència que, malgrat haver inventat el futbol, s'han oblidat del que s'ha de fer i que bombar pilotes a l'àrea i esperar l'errada no pot anomenar-se futbol.

Eriksson se la va jugar traient Sheringham i Vassell en una decisió potser equivocada, ja que el problema d'aquesta selecció no està en l'atac, sinó en la incapacitat de creació de joc de mig camp.

A més, treure a Michael Owen va ser una clara declaració d'intencions, mentre Brasil, amb avantatge al marcador i un home menys,va fer exactament el joc que va desitjar, dormint el partit mentre passaven els minuts i apostant per alguna contra que no va arribar, però que tampoc va fer falta.

Alemanya-Estats Units
Per la seva banda, Alemanya va posar fi a l'aventura de la selecció dels Estats Units en el Mundial asiàtic, a la que va derrotar per 1 a 0, i espera a Espanya en el xoc de semifinals del pròxim dimarts, encara que abans els homes de José Antonio Camacho hauran de liquidar de forma positiva el seu encreuament de quarts, demà, davant dels amfitrions de Corea del Sud.

El conjunt germànic va aconseguir trencar el malefici que els havia perseguit en les dues últimes cites mundialistes durant els quarts de final on havien perdut respectivament davant de Bulgària i Croàcia.

L'equip dirigit per Rudi Voeller, component de l'equip campió en el Mundial del 90 disputat a Itàlia, va fer valer el seu poder físic en les jugades a pilota parada i fruit de l'estratègia va arribar l'únic gol de l'encontre al tall del minut 40 i per mediació de Ballack, el joc del qual estava passant desapercebut en aquest Mundial.

Davant d'aquest instant, havia estat el conjunt dels Estats Units, una de les revelacions d'aquest campionat després de finalitzar en Francia'98 en última posició, el que havia gaudit de les principals ocasions, però el porter del Bayern de Múnich Oliver Kahn va impedir que es moàs l'electrònic.