Corea serà la rival d'Espanya en quarts de final

Corea del Sud, que serà el rival d'Espanya el pròxim dissabte als quarts de final, manté amb vida les seves aspiracions de lluitar per arribar a l'últim partit del campionat i es confirma com una de les revelacions del torneig al costat de la selecció de Senegal.

Els italians van saltar a la gespa de Daejeon amb una rebuda espectacular. Al fons nord un 'tifo' amb el lema 'Again 1966' intentava pressionar els visitants, que s'havien queixat al llarg de la setmana del record als carrers coreans d'aquesta derrota en terres angleses.

Corea del Sud va sortir a fer un joc ràpid als italians, que van saltar amb el cap fred, sabent que avui n'hi havia molt en joc. Així, en el minut 4 el partit es va poder trencar abans de temps quan el col·legiat equatorià va decretar una pena màxima després d'una estirada de Panucci a Seol a l'àrea.

Buffon va emular llavors a Iker Caselles en parar el penal a l'ídol de les sud-coreanes, Ahn. Tanmateix, això no va fer efecte en la moral oriental, que donava color vermell a les grades de l'estadi de Daejon i no parava d'animar als seus. Els d'Hiddink imposaven el seu ritme, però l'experiència dels 'azzurri' es posava de manifest. Els transalpins no controlaven l'esfèrica, però resultaven més eficaços a l'hora d'encarar la meta contrària. Així, el màxim golejador italià, Christian Vieri, va afegir una mica més al seu armari en aprofitar un córner de Totti per batre de cap a Lee i manar callar als'Reds Devils', que continuaven animant incansablement a la seva selecció.

Corea del Sud es diluïa al camp i no mostrava el que ha ensenyat en els últims partits, on ha arribat a convertir-se en una de les revelacions d'aquest campionat.

Tanmateix, Ahn va tornar a posar en perill la meta de Buffon. El sud-coreà es va ser de la defensa 'azzurra', que avui era inèdita amb l'absència dels centrals Nesta i Cannavaro, amb una gran esquivada, però el seu tret va marxar alt.

Trapattoni ja havia advertit que aquest anava a ser el partit de Totti, i el capità del Roma volia donar la raó al seu seleccionador. De les seves botes va partir una de les millors jugades de l'encontre, quan va assistir perquè Tommasi batàs a Lee, però el meta coreà va encertar en blocar l'esfèrica.

Amb el resultat a favor dels transalpins, els sud-coreans tan sols arribaven a la meta rival en les jugades protagonitzades per l'astre local, Ahn, mentre que els italians en buscaven un altre tant que els permetàs encarar el segon temps amb més tranquil·litat.

Després de la represa, els d'Hiddink van sortir a pressionar més del normal perquè eren conscients de que la seva fita històrica en un Mundial no anava a passar dels vuitens de final, però la coamfitriona encara somiava d'arribar més lluny.

Itàlia va començar a poc a poc a fer-se propietària del partit, imposant el seu joc i arribant amb perill a la meta de Lee en ocasions aïllades, encara que la pilota estava en poder dels sud-coreans, però els transalpins feien valer el seu gol{tant} per estar en la següent ronda.

Si Hiddink, que s'estimava més morir atacant, va decidir donar entrada a dos davanters més per intentar crear més ocasions i empatar o guanyar la trobada{encontre}, Trapattoni elegia guanyar defensant, traient del camp a Del Piero i donant entrada a homes com Gattuso o Di Livio.

El perill italià tan sols venia dels contracops de Vieri, que en dues ocasions va resoldre davant del meta sud-coreà, i en una bona jugada de Francesco Totti, que es va ser de tots els rivals, però no va estar encertat a l'hora de rematar.

Llançats a l'atac, els sud-coreans van veure recompesados els seus esforços quan van aprofitar una errada a la defensa de Panucci perquè Seol marcàs el gol de l'empat i enviàs el partit a la pròrroga, encara que l'interist Vieri va poder donar la victòria als transalpins en els instants finals, però va fallar tot sol davant del porter coreà.

Itàlia i Corea se la jugaven en la pròrroga. Els asiàtics es presentaven al temps de prolongació amb la moral pels núvols i amb més físic que els 'azzurri', que s'encomanaven a la sort i a una genialitat de Vieri o Totti per passar als quarts.

Els d'Hiddink somiaven d'estar en la següent ronda i no permetien als italians fer el seu joc, pressionant en tot el camp i no deixant crear als organitzadors 'azzurri'. El gol d'or es va deixar caure a l'estadi coreà quan Hwang Sun Hong va estar a punt de donar la victòria a la seva selecció d'un tret de falta, però Buffon va blocar.

A Itàlia se li posava tot en contra. Els de Trapattoni es quedaven amb un home menys quan Francesco Totti, l'únic capaç de crear a Itàlia, va caure a l'àrea i el col·legiat li va treure la segona groga.

Va haver d'aparèixer la figura de Corea del Sud, Ahn, del Perusa, per fer que el somni coreà continuàs viu en el Mundial.
El local va aprofitar un passi de Lee Chun per batre a Buffon i enviar a la tricampiona del món a casa.