Els Estats Units acaben amb el veí pobre

MÈXIC: Pérez, Vidrio, Márquez, Carmona, Luna, Torrado, Rodríguez, Arellano, Morales, Blanco i Borgetti.
Luis Hernández entrà per Morales, Mercado substituí Vidrio i García Aspe entrà per Torrado.
ESTATS UNITS: Friedel, Sanneh, Pope, Berhalter, Reyna, Mastroeni, Lewis, Donovan, Wolff i Mc Bride.
Stewart substituí Wolff, Jones entrà per McBride i Llamosa ho va fer per Mastroeni.
ÀRBITRE: Vítor Melo Pereira (Portugal). Amonestà Vidrio, Hernández, Blanco, García Aspe i Carmona per part de Mèxic, i Pope, Mastroeni, Wolff, Berhalter i Friedel per part dels Estats Units.
GOLS:
0-1: minut 8, McBride, de tir creuat.
0-2: minut 64, Donovan culmina un contracop amb un cop de cap.

Ni els pronòstics més optimistes dels nord-americans, ni tan sols els més resultadistes, els que destacaven que els Estats Units havien vençut en les darreres quatre ocasions Mèxic, sospitaven que el combinat ianqui, amb dos gols al contracop (0-2), es pogués colar entre els vuit millors del món i deixar en evidència el futbol asteca. Els Estats Units van trencar amb l'únic complex d'inferioritat que els quedava, el del futbol, al millor escenari possible i davant del seu veí, Mèxic, únic motiu d'orgull del públic hispà dels EUA, gràcies a dues contres letals, el mateix estil amb el qual escombrà a Portugal en la primera fase, i a una gran disciplina tàctica.

La selecció de Bruce Arena s'ha fet gran, ha après a jugar a futbol i ha adquirit la maduresa necessària per enfrontar-se a les grans seleccions del futbol europeu. Alemanya espera per un lloc en semifinals i Mèxic diu novament adéu en vuitens, malgrat el bon joc exhibit durant la primera fase. Mèxic, que havia sortit pitjant el seu rival contra la porteria de Friedel, va pecar de la lentitud del futbol sud-americà. El saber fer de Márquez o Torrado i la mobilitat de Blanco no aconseguien trencar la sòlida estructura defensiva dels de Bruce Arena. Només els xuts de llarga distància de Morales i el mateix Blanco en dues ocasions obligaven a actuar Friedel.

Amb el marcador en contra, els Estats Units refermaren el seu plantejament en la segona meitat, en la qual els d'Aguirre van intentar imprimir més velocitat al joc. Amb més pressió, Mèxic va revolucionar el seu atac, però la ineficàcia dels seus davanters en els voltants de l'àrea, malgrat que no van gaudir d'ocasions de veritable perill, va impossibilitar que Mèxic aconseguís un esperançador empat. Paulatinament, l'equip asteca va començar a lluitar també contra el rellotge i va acusar de manera irrevocable les urgències. Es va oblidar d'elaborar el joc i va intentar acomplexar els nord-americans amb entrades dures, però ni tan sols aquesta via els va transportar al gol.

A mesura que transcorrien els minuts, Mèxic va perdre la fe en les seves possibilitats, sobretot quan Landon Donovan va culminar amb un precís cop de cap un contracop ben portat pel flanc esquerre per Eddie Lewis. Els Estats Units van assestar un cop definitiu a Mèxic, del qual no es va aixecar en els instants finals i fins i tot va acabar perdent els nervis. Márquez, un dels millors centrals del campionat, va acabar expulsat fruit de la impotència de veure que són els teus veïns aquells que et guanyen.

El quadre de Bruce Arena ha sabut refer-se de la derrota que li va infligir Polònia (3-1) en el darrer xoc de la primera fase i ha començat la ronda decisiva de la mateixa manera que el Mundial. Poder en defensa i un contracop «assassí» que el confirmen entre els vuit millors del Mundial i, per què no, en un torneig ple de sorpreses i greuges contra la jerarquia del futbol.