Espanya passa als penals (1-1)

ESPANYA: Iker Casillas; Puyol, Hierro, Helguera, Juanfran; Luis Enrique, Baraja, Valerón, De Pedro; Raúl i Morientes.
Mendieta entrà per De Pedro, Albelda ho va fer per Morientes i Luque per Raúl.
IRLANDA: Given; Finnan, Breen, Staunton, Harte; Gary Kelly, Holland, Kinsella, Kilbane; Duff i Robbie Keane.
Cunningham entrà per Staunton, Quin per Gary Kelly o Connolly per Harte.
ÀRBITRE: Anders Frisk (Suècia). Tragué targeta groga a Juanfran, Baraja i Hierro per a Espanya.
GOLS:
1-0: minut 7, Morientes.
1-1: minut 90, Robbie Keane de penal.
PENALS: Robbie Keane, gol (1-2).
Hierro, gol (2-2).
Holland, fora (2-2).
Baraja, gol (3-2).
Connolly, atura Iker (3-2).
Juanfran, fora (3-2).
Kilbane, atura Iker (3-2).
Valerón, fora (3-2).
Finnan, gol (3-3).
Mendieta, gol (4-3).

La selecció espanyola es va classificar amb molt de patiment per als quarts de final del Mundial de Corea i Japó gràcies al porter del Real Madrid Iker Casillas, que es va convertir en l'heroi del combinat de José Antonio Camacho en aturar una pena màxima durant el partit i dos en la decisiva tanda de penals davant d'Irlanda, contra la qual empatà 1-1. El porter madridista està aliat amb els déus en determinats moments. Com a sub'16 ja va guanyar un Europeu després d'esser vital en la tanda de penals i en el Mundial sub'20 de Nigèria també va exposar la seva calma per posar a Espanya en la final i guanyar el títol de la categoria. Ahir, Luis Enrique i De Pedro van optar per abandonar les ales i a Espanya li va costar donar dinamisme al seu joc, perquè a Valerón li costà molt mostrar les seves qualitats tan retardat, al costat de Baraja, i perquè la pressió irlandesa trobava 'regals' inesperats a causa dels errors dels homes de Camacho, els quals a més es van topar amb nombrosos fores de joc, alguns com menys dubtosos.

Darrere, amb la novetat d'Iván Helguera al costat de Hierro, en lloc de Nadal, el quadre espanyol va funcionar més o menys bé. Només va sofrir quan Robbie Keane va aplicar la velocitat i Damien Duff va tenir la pilota als peus. A Espanya se li va posar tot de cara amb el matiner gol d'un actiu i inspirat Fernando Morientes, qui va rematar amb un cop de cap creuat una precisa passada de Puyol des de la dreta. Però després, lluny de prendre el comandament, Espanya va començar a sentir-se incòmoda, capturada en un 'xoc' de la qual volia sortir amb calma, però emprar-ne tanta en el maneig de l'esfèric és malgastar la superioritat. Irlanda va començar a acorralar i fruit d'això Duff va forçar amb la seva velocitat la caiguda davant de Juanfran, ja a la segona part. L'àrbitre va decretar penal, però el llançament de Harte va ser repel·lit per Iker Casillas.

Camacho va trigar una mica més a moure les seves peces. Primer va retirar del terreny un enfonsat i ineficaç De Pedro, per la qual cosa va sortir Mendieta, i després va suplir a Morientes per Albelda per donar més oxigen al centre del camp i avançar Valerón. Raúl, després d'un xoc amb un defensa irlandès, va sol·licitar el canvi i va marxar del camp a deu minuts del final. Just a la vora del final el suec Anders Frisk va decretar un nou penal per una clara estirada de Hierro a Quinn i Robbie Keane no va malgastar l'oportunitat de forçar la pròrroga. En el temps de perllongació els irlandesos no van poder superar la barrera que van situar els espanyols, que sense Albelda lesionat, jugaren amb deu. No obstant això, els de Camacho van tenir algun arrest per crear perill per mitjà de Baraja, però ni el seu tret ni el subsegüent de Connolly van poder desnivellar la balança i tot es va jugar en la loteria dels penals.

La figura d'Iker Casillas va detenir els llançaments a Connolly i Kilbane si bé els errors de Juanfran i Valerón van mantenir la taquicàrdia. Mendieta, tot un especialista, no fallà i Espanya va saldar a la fi deutes que tenia pendents en aquesta faceta al llarg de la seva història.