Una pírrica Anglaterra passa a vuitens

NIGÈRIA: Enyeama; Sodje, Yobo, Okoronko, Udeze; Christopher, Okocha, Akwuegbu, Obiorah; Opabunmi i Aghahowa.
Ikedia substituí Opabunmi.
ANGLATERRA: Seaman; Mills, Campbell, Ferdinand, Ashley Cole; Beckham, Butt, Scholes, Sinclair; Heskey i Owen.
Sheringham entrà per Heskey, Vassell per Michael Owen i Bridges per Cole.
ÀRBITRE: Brian Hall (EUA). No mostrà cap targeta.

Una garrepa Anglaterra, que es va passar la major part del seu partit davant Nigèria especulant amb la pilota i va acabar empatant a zero davant d'un onze ja eliminat del Mundial, va aconseguir l'accés als vuitens de final com a segona del grup F, el de 'la mort'. En un partit sense intensitat, pressió i ni tan sols targetes, almenys les 'àguiles verdes' ho van intentar, no així Anglaterra, que haurà de millorar molt de cara al seu enfrontament de vuitens davant de Dinamarca. Al conjunt d'Eriksson li valia un punt per classificar-se i, fidel al seu estil de seguir la llei del mínim esforç per guanyar els seus partits, va trigar quaranta minuts a assabentar-se d'on estava. De fet, només la classificació i la debilitat a dalt dels atacants nigerians explicava per què els africans ja estaven eliminats i els d'Eriksson podien fins i tot permetre's una mínima derrota per aconseguir el passi.

El control de joc, de la pilota i les escasíssimes ocasions de gol van ser de l'equip nigerià, que se'n va d'aquest Mundial per la porta de darrere, però amb més mereixements d'haver-se classificat per a vuitens que alguns dels seus rivals. Anglaterra havia sumat quatre punts fins aquest matx gràcies a un gol després de la treta d'un córner i a un altre de penal, mostra perfecta del que li costa a l'equip d'Eriksson enllaçar alguna jugada de perill. La defensa és un fortí, encara que ahir tampoc va haver de treballar tant com davant d'Argentina. No obstant això, la connexió entre el centre del camp i les dues puntes del Liverpool és inexistent. Beckham continua a anys llum de la seva millor forma física, Sinclair ja va tenir el seu moment de glòria davant d'Argentina, amb el qual Owen i Heskey havien de crear-se les seves pròpies ocasions i ahir no semblaren amb ganes ni forces.

A partir del 35 el partit va començar a guanyar una mica de vistositat, quan Anglaterra es va decidir per anar-se'n a dalt, encara que sempre amb trets llunyans o jugades massa aïllades d'Owen o de Beckham, que haurà de fer una cosa més a partir d'ara si vol que la seva selecció aconsegueixi alguna cosa. L'única ocasió clara va ser un tret del migcampista del Manchester United Paul Scholes, que va sorprendre des de lluny Enyeama, que va desviar la pilota al pal i a punt va estar d'introduir-la a la seva pròpia porteria. El paupèrrim joc anglès continua tenint cada vegada menys recursos en atac i només la debilitat i la falta de convicció dels d'Onigbende evitava la derrota britànica.

El recurs Beckham i les seves jugades a pilota parada, les pilotes llargues a Owen i Heskey i els xuts llunyans, semblen un bagatge molt escàs per a un equip que continua somiant amb assolir cotes altes en aquesta cita, en la qual almenys s'ha tret l'espina de la derrota davant Argentina fa quatre anys, una Argentina que ahir mateix queia. Els d'Sven Goran Eriksson tractaven de portar de tant en tant el comandament del partit, encara que potser s'estimaven més ser segons de grup i així veure's les cares amb Dinamarca i evitar Senegal. Així ho feren.