Espanya campiona del grup B al Mundial

SUD-ÀFRICA: Arendse; Nzama, Radebe, A. Mokoena, Carnell; Zuma, Sibaya, T. Mokoena, Fortune; Nomvethe i McCarthy.
Koumantarakis entrà per Nomvethe, Molefe per Radebe i Lekgetho per Fortune.
ESPANYA: Casillas; Curro Torres, Nadal, Helguera, Romero; Joaquín, Xavi, Albelda, Mendieta; Raúl i Morientes.
Sergio substituí Albelda, Luque entrà per Morientes i Luis Enrique ho va fer per Raúl.
ÀRBITRE: Saad Ragi (Kuwait). Amonestà Nzama, Carnell, Nomvethe i A. Mokoena per Sud-àfrica.
GOLS:
0-1: minut 4, Raúl.
1-1: minut 30, McCarthy.
1-2: minut 45, Mendieta, de lliure directe.
2-2: minut 53, Radebe.
2-3: minut 56, Raúl.

Espanya va intensificar el seu to positiu en el Mundial 2002, i va sumar el seu tercer triomf en la primera fase (2-3) davant de Sud-àfrica i va superar amb nota un xoc d'escàs relleu "aconseguida ja la classificació", però del qual varen emergir més bones notícies, com el rendiment de Joaquín o Helguera, i l'excel·lent eficàcia golejadora "nou dianes en tres partits. El triomf catapulta Espanya com a primera del grup B, per davant de Paraguai, que va segellar el seu passi després de remuntar Eslovènia (1-3), a Suwon, per disputar la ronda de vuitens davant d'Eire, una vella coneguda, reinventada per al futbol pel seleccionador Mick McCarthy. En un torneig replè de sorpreses, Espanya, altres vegades fatídica protagonista de les ensopegades, s'ha mantingut al marge i ha manejat el grup amb inusitada solvència no solament per la feblesa dels rivals sinó també per una contundència golejadora sorprenent, i la mentalitat guanyadora amb què Camacho ha persuadit els seus futbolistes.

L'infortuni que històricament descriu la trajectòria mundialista d'Espanya ha desaparegut, i el joc de la selecció espanyola és més autoritari que mai. Això no impedeix que llacunes de concentració i misèries defensives frenin la projecció definitiva de la imatge d'Espanya en aquest Mundial. Ahir, amb el marcador a favor, va acusar potser en excés la relaxació, va perdre el control del partit i es va deixar empatar. Encara així, el de Cieza es va assegurar de comptar amb una brillant banqueta en el Mundial, perquè cap de les set novetats en l'onze titular va desentonar, més aviat varen aportar saba nova per evitar la temptació dels teòrics titulars. La superioritat latent de la selecció es va fer manifesta ja des del minut quatre. El porter sud-africà Arendze va regalar una esfèrica a Raúl a la frontal de l'àrea. El set espanyol no va menysprear tal oferiment i va dibuixar l'escenari ideal per als de Camacho.

Refermats al marcador i amb el toc com a premissa, Espanya va fer ballar Sud-àfrica. Amb Joaquín, fresc, Helguera, apuntalant la defensa i, Xavi, donant càtedra a la sortida de la pilota, va disputar els seus millors minuts del Mundial. Només la presència física de l'adversari va diluir Espanya, que va pecar d'inconsistent. Els de Camacho no van saber manejar el timó amb vent favorable i es varen deixar imbuir per l'estil dels sud-africans, més directes i ràpids. Espanya es va fer llarga al camp, no va ajuntar línies i va afavorir l'empat de McCarthy. Malgrat que Mendieta, al tall del descans, va avançar novament Espanya, el conjunt de Camacho va repetir el guió i va encaixar el segon, ja en la segona part.

L'empat de Sud-àfrica va propiciar una nova reacció espanyola. Raúl va rematar amb el cap a la xarxa un superb centre de Joaquín, que va demanar a crits un buit en l'alineació titular, encara que s'hauran de seguir les seves evolucions amb un rival de major entitat davant. A la tercera va anar la vençuda, i Espanya, finalment, va saber mantenir l'avantatge amb el control a la zona ampla. Luque i Luis Enrique varen gaudir de sengles ocasions per ampliar el marcador, però el partit va concloure amb victòria, la tercera en tres partits, que obre una magnífica senda per la qual apropar-se a l'eliminatòria dels vuitens contra la selecció d'Eire.