Ni tan sols la presència del marsellès Zinédine Zidane ha evitat el rotund fracàs de França en el Mundial 2002, en el qual defensava la seva corona i del qual s'acomiada en la primera fase, sense haver anotat cap gol i després de perdre davant Dinamarca (2-0) en el seu partit més decisiu des de la final de França'98. El duel davant els danesos portava a la memòria col·lectiva dels francesos que un triomf de la seva selecció (Eurocopa'94, Mundial'98 i Eurocopa'00) sempre venia precedit d'una victòria davant els escandinaus.
No obstant, ni tan sols el pes de la història ha impedit que la generació més brillant del futbol francès, fins i tot per sobre dels filigranistes Giresse, Platini o Tigana, per la rotunditat que atorguen els títols, clavés el genoll en l'aventura asiàtica. França va claudicar davant Senegal, es va veure incapaç de fer-li un gol a l'Uruguai, i avui ha cedit davant Dinamarca, en un partit que ha afrontat des de l'èpica, inclosa la presència del ranquejant Zidane, però que no ha tingut cap heroi.
Una selecció ordenada, estricta en defensa, i modesta en l'elaboració de joc, ha extingit amb un gol en el minut 22, obra de Rommedahl, les esperances de l'última potència del futbol Mundial, i l'ha sentenciat a la segona meitat. Lemerre ha heretat el millor d'Aimé Jacquet, testimoni 'in situ' de la debacle francesa. El seleccionador ha recollit suaument el testimoni i amb els vímets de França'98 es va proclamar campió de l'Eurocopa.
Quatre anys després, amb un equip més madur, Lemerre no ha trobat la fórmula adequada per fer funcionar el mateix sistema de sempre. Les lesions de Piris i Zidane, la incapacitat golejadora d'Henry o Trezeguet, i la falta de gana d'un grup acomodat han frustrat les il·lusions de tot un país. L'aficionat francès ha confiat en Zidane per provocar el ressorgiment de la seva selecció. La magnitud d'un jugador que pot decidir el destí d'un equip, com fes a la Copa d'Europa amb el Reial Madrid, ha redoblat els ànims dels seus companys.
No obstant, encara que els millors apunts de França els ha protagonitzat el marsellès, la tricolor no ha acariciat ni tan sols la possibilitat de classificar-se. Eren necessaris almenys dos gols perquè França evités el fracàs, però aviat s'han convertit en tres quan el jugador del PSV Dennis Rommendahl ha avançat Dinamarca aprofitant els nervis del darrere francesa. El gol escandinau ha complicat encara més el partit, entre els tocs genials de Zidane i la lluita cos a cos entre la mitjana danesa -Tofting i Gravesen- i la francesa -Vieira i Makelele-.
En la represa, França ha tocat arravatament, i Desailly ha acariciat el gol, però el seu remat de cap ha anat a l'escaire. El destí també es travessava en la història mundialista de França, com fes tantes vegades en els seus duels contra Alemanya. L'entrada de Cissé ha revolucionat l'atac i la tricolor ha disfrutat dels seus millors minuts, però el camí de França en aquest Mundial tocava al seu fi. Tot i així, Dinamarca ha aprofitat la debilitada moral francesa per tacar el seu orgull amb el segon gol, obra de Tomasson, qui ha rematat a plaer una excel·lenta centrada de Gronkjaer.
L'epíleg del xoc ha evidenciat una França sense ànima, uns jugadors 'tocats', i una greu mancança de gol. Trezeguet ha tornat a tocar fusta, però la deessa fortuna, que l'ha acompanyat fa quatre anys, l'ha abandonat. França s'acomiada amb tristesa i Dinamarca arrodoneix una brillant primera fase amb dues victòries i un empat que els situa primera del grup A i amb l'estigma que en el seu únic triomf internacional, la Eurocopa'92, també va vèncer a França en la primera fase.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.