La plantilla fa el millor regal a Camacho

El tècnic murcià celebrà ahir el seu 47è aniversari amb els jugadors, amb la classificació a la butxaca

Camacho bufa les veles de la tarta d'aniversari que li prepararen els periodistes desplaçats a Ulsan.

E.P.Ulsan09/06/02 0:00

José Antonio Camacho va celebrar ahir, dissabte, el seu 47 aniversari, el dia en què la selecció espanyola va poder assaborir per primera vegada en la seva història la seva classificació per als vuitens de final d'un Mundial quan encara queda un partit per disputar-se. Camacho estava content, no era per a menys, però sense més ni més. El tècnic, nascut a Cieza (Múrcia) el 8 de juny de 1955, és un home que no deixa regna solta a determinats sentiments, principalment fora dels terrenys de joc.

A més, sap que en aquests moments no hi ha res pitjor que l'eufòria injustificada, perquè el que s'ha aconseguit és donar tan sols un pas, com admetia Fernando Morientes, el gran protagonista del triomf contra Paraguai amb els dos gols que van servir per remuntar l'autogol de Carles Puyol. Camacho sí que valora les fites històriques que s'estan marcant en aquest Mundial 2002, com l'haver aconseguit per primera vegada des de fa 52 anys guanyar els dos partits inicials i l'esser la primera selecció que es treu el passaport dels vuitens de final.

Però ho fa en la seva justa mesura, en el terme mig tan necessari en aquests casos, amb cautela, prudència i feina, i amb la consciència que el més complicat està per arribar. Els informadors van engegar somriures i bromes al seleccionador espanyol quan li van homenatjar amb un informal i senzill acte a la carpa de premsa, on va bufar les 47 veles d'un pastís i va rebre una corona de flors i un 'han-bok', el vestit típic del país.

A Camacho, que va agrair el gest dels mitjans de comunicació, la classificació no se li ha pujat al cap, ni de bon tros. Continua concentrat en la seva feina i en preparar a consciència tot el que queda, el tercer partit de la primera fase davant de Sud-àfrica, en el quals tan sols necessita un punt per acabar al capdavant del grup B.

Malgrat que la selecció va arribar a la concentració a Ulsan, entrada la matinada, després de viatjar amb avió des de l'aeroport de Cheongju (a poc més de cent quilòmetres de Jeonju), el seleccionador nacional va disposar una sessió preparatòria, la clàssica de recuperació per als que van jugar tot el matx davant de Paraguai i una mica més intensa per als que van actuar menys o es van quedar a la banqueta.