La selecció romp motlos i guanya el Paraguai (3-1)

ESPANYA: Casillas, Puyol, Hierro, Nadal, Juanfran, De Pedro, Baraja, Valerón, Luis Enrique, Raúl i Tristán.
Morientes i Helguera per Tristán i Luis Enrique en el minut 46 i Xavi per Valerón en el minut 84.
PARAGUAI: Chilavert, Arce, Ayala, Gamarra, Cáceres, Caniza, Gavilán, Paredes, Acuña, Santa Cruz i Cardozo.
Campos per Cardozo en el minut 62 i Struway per Caniza en el minut 77.
ÀRBITRE: Gamal Ghandour (Egipte). Ensenyà la cartolina groga a Baraja en el minut 8, a Arce en el minut 43, a Gavilán en el minut 59 i a Santa Cruz en el minut 79.
GOLS: 0-1: minut 10, Puyol introdueix la pilota en la seva pròpia porteria després d'un rebuig d'Iker Casillas a xut d'Arce.
1-1: minut 53, Morientes, de cap, a la sortida d'un córner.
2-1: minut 69, Morientes empeny a la xarxa una centrada de De Pedro, després d'una greu errada en una sortida de Chilavert.
3-1: penal sobre Raúl que Fernando Hierro s'encarrega de transformar en gol.

Espanya firmà de manera matemàtica la classificació per a vuitens de final del Mundial amb un triomf molt treballat en un partit que se li va posar molt complicat i que resolgué Fernando Morientes a la segona meitat. Morientes, que arribà a Corea sense fer renou i amb totes les paperetes per ocupar un lloc a la banqueta, fou l'home del partit. La seva entrada en el terreny de joc a l'inici de la segona part en substitució d'un desastrós Diego Tristán fou talismà per al conjunt de José Antonio Camacho. El davanter empatà amb un golàs de una gran rematada de cap en el minut 53 i es trobà amb la inestimable col·laboració de José Luis Chilavert en el 68 per rubricar el segon amb el pit, cosa que donava la volta al marcador i els tres punts que certifiquen la classificació d'Espanya per a la següent ronda.

Si Morientes fou el triomfador, el gran derrotat fou sens cap dubte el mític Chilavert, a qui li costarà oblidar la seva horrible errada en el segon gol d'Espanya. Però el matx no començà bé per a la selecció espanyola. Cesare Maldini modificà el plantejament anunciat, alineà tres centrals (Gamarra, Ayala i Cáceres) i deixà en punta Roque Santa Cruz i José Cardozo. El canvi li donà resultat. Des del xiulet inicial s'observà que la selecció paraguaiana estava més còmoda sobre la impecable gespa de l'estadi de Jeonju i que Espanya no trobava la fórmula de penetrar entre la defensa rival, sempre atenta i molt més fresca que els davanters de Camacho. A més, el conjunt espanyol fallà en excés en l'entrega, i la pèrdua de pilota fou la nota predominant durant els primers quaranta-cinc minuts.

Amb Diego Tristán desaparegut, Espanya abandonà la seva sort a les possibles genialitats de Raúl González. El dibuix del partit deixà a les clares que el partit d'inici era de Paraguai i aquests no tardaren a traduir-ho en el marcador. En el minut 9, José Luis Chilavert llançà una falta en el centre del camp i la pilota, rebutjada de cap per Carles Puyol, anà als peus de Francisco Arce. El seu xut no fou blocat per una desafortunat Casillas i la pilota tocà Puyol, que l'envià al fons de la xarxa. El gol acabà de descol·locar Espanya, que fins i tot hauria pogut endur-se algun disgust major, però arribà el final de la primera part amb l'exigu 1-0 contra el combinat de Camacho.

El seleccionador espanyol resolgué els problemes detectats als primers quaranta-cinc minuts amb l'entrada de Fernando Morientes i Luis Helguera a la segona part, en què els gols del davanter acabaren amb la dura resistència de Paraguai. José Luis Chilavert, ferit en el seu orgull, intentà l'empat a dos en un llançament de falta vora l'àrea, però sense èxit, i Fernando Hierro rematà el rival amb un gol de penal comès sobre Raúl González. Espanya aconseguia així abans del previst el primer objectiu marcat i és la primera selecció del Mundial que certifica la seva classificació per a vuitens de final. En tot cas, el partit també serví per deixar al descobert moltes mancances durant la primera part, que s'esmenaren no sense fortuna i amb la contribució de Chilavert al segon temps.