Espanya guanya el Paraguai i se classifica per als vuitens (3-1)

Morientes, que va arribar a Corea sense fer soroll i amb totes la paperetes per ocupar banqueta, va ser l'home del partit.
La seva entrada al terreny de joc al començament del segon període en substitució d'un desastrós Diego Tristán, va ser talismà per al conjunt de José Antonio Camacho.

El davanter va empatar amb un gran gol en una rematada de cap en el minut 53 i es va trobar amb la inestimable col·laboració de José Luis Chilavert en el 68 per rubricar el segon amb el pit, el que donava la volta al marcador i els tres punts que posen a Espanya en la següent ronda.

Si Morientes va ser el triomfador, el gran derrotat va ser sens dubte el mític Chilavert, a qui li costarà oblidar la seva errada en el segon tant d'Espanya.

Chilavert és un ídol per al seu país per la seva marcada personalitat, la mateixa que li va portar a l'envit en mig de la polèmica per les seves declaracions, però ho va pagar amb un càstig excessiu.

Però el partit no va començar bé per a la selecció espanyola. Cess Maldini va modificar el plantejament anunciat prèviament i va alinear a tres centrals (Gamarra, Ayala i Cáceres), deixant en punta a Roque Santa Cruz i José Cardozo.

El canvi li va donar resultats. Des del xiulet inicial es va observar que la selecció paraguaiana estava més còmoda sobre la impecable gespa de l'estadi de Jeonju i Espanya no trobava la forma de penetrar entre la defensa paraguaiana, sempre atempta al tall, i molt més fresca que els davanters rivals.

A més, els jugadors de José Antonio Camacho van errar en excés al passi i la pèrdua de pilotes en els lliuraments va ser la nota predominant durant els primers 45 minuts.

Amb Diego Tristán desaparegut, Espanya va abandonar la seva sort en l'atac a les possibles genialitats de Raúl González.
El dibuix del partit va deixar a les clares que el partit d'inici era dels paraguaians i aquests no van trigar a plasmar-lo al marcador.
En el minut 9, José Luis Chilavert va llançar una falta en migcamp i la pilota aclarit de cap per Carlos Puyol va caure als peus de Francisco Arce. El seu tret no va ser atallat per un desafortunat Caselles i Puyol va acabar d'espatllar-ho marcant en pròpia meta.

El gol va acabar de descol·locar a Espanya, que fins i tot en va poder encaixar més tants i va agrair el final de la primera part amb l'exigu 1-0 en contra.

Camacho va arreglar el disbarat amb l'entrada de Morientes i Helguera en el segon període, en el que els gols del davanter van acabar amb la resistència de Paraguai.

Chilavert, ferit en el seu orgull, va intentar l'empat a dos en un llançament de falta a la vora de l'àrea sense èxit i Fernando Hierro va posar la punta al rival amb una mica de penal comès sobre Raúl.

Espanya va aconseguir abans del previst el primer objectiu marcat i és la primera selecció del Mundial que aconsegueix el passi a octavos, però el partit va servir també per deixar al descobert moltes mancances en la primera meitat que es van reparar després no sense fortuna i amb la contribució de Chilavert.