Si continuen així, un altre any a Tercera

ÀRBITRE: Fernández Martínez (col·legi català). Mala actuació, encara que va repartir errades i no va influir en el resultat final. Va amonestar Paco Pérez i Llisto, de l'equip local; i Sila, de l'equip visitant, però va deixar sense sancionar entrades perilloses dels dos conjunts, que mereixien la targeta groga. El líniers Sánchez i Beltran, encara pitjors que l'àrbitre principal. No encertaren gairebé mai en els fores de joc.
INCIDÈNCIES: Excel·lent entrada a l'Estadi Balear, amb prop de 2.500 espectadors, molts dels quals joves que es mobilitzaren per donar suport a l'equip. A la Llotja eren presents, a més dels habituals membres de la directiva blanc-i-blava, el regidor d'Esports, Gaspar Oliver; el conseller de Turisme, Celestí Alomar i Antoni Roig, portaveu del PSOE a l'Ajuntament de Palma. Terreny de joc en bon estat prèviament banyat per indicació del tècnic local. Com que el partit va començar a les 19.30 hores, el darrer quart d'hora es va haver de jugar amb la lamentable llum artificial de l'estadi, clarament insuficient per al correcte desenvolupament de qualsevol enfrontament de futbol. El matx començà amb set minuts de retard, sense que es coneguin les raons d'aquest injustificable fet.

L'Atlètic de Balears empatà a zero gols enfront del Ieclà CF, en el primer partit de la lligueta d'ascens a Segona Divisió B que es disputà ahir horabaixa a l'Estadi Balear. Molt hauran de millorar els blanc-i-blaus si volen pujar de categoria, i si tots els rivals són com el d'ahir, no hi ha res a fer. Un miserable punt que, fins i tot, vist el desenvolupament dels noranta minuts de joc, es pot donar com a bo. Només en el darrer quart d'hora del partit, els de Benigno Sánchez pogueren superar l'ordenada defensa dels murcians. Començaren amb ganes els mallorquins que, en el minuts cinc, gaudiren de la primera ocasió amb un servei de falta directe de Loren, que envià la pilota fregant el pal esquerra del porter visitant, Picazo, mallorquí i exjugador de l'Atlètic Balears. Però tot d'una es va veure que davant hi havia un rival molt experimentat.

Els blaugrana esperaven al seu camp els illencs per sortir en ràpids i perillosos contracops que no acabaren en gol perquè els seus davanters Puche, Jandri i Paco Valera no estaven encertats. Als deu minuts arribà la primera gran ocasió visitant, però l'exjugador de Primera Divisió Puche no sabé fer gol i a boca de canó envià la pilota al cos de Rafa. Els locals dominaven a mitjan camp, però qui manava en el partit era el Ieclà. A partir de la primera mitja hora de joc, els murcians agafaren el control total del partit. Cada pic s'acostaven amb més perill a l'àrea rival, seu d'una defensa que feia aigües sobretot a pilota aturada. En la primera part el Ieclà va llançar, ni més ni menys, que deu córners, gairebé tots rematats fora i sense oposició per als davanters blaugranes. Cinc minuts abans del descans el Ieclà va gaudir d'una claríssima oportunitat d'inaugurar el marcador d'un Estadi Balear que registrà la millor entrada de la temporada. Nando Sanz, després d'una jugada magníficament trenada de tot l'equip de Quique Latosa, va xutar fort i quan la pilota ja es ficava i amb Rafa batut, una cama local desvià la pilota a córner.

En la represa no canvià res. El Ieclà va veure que l'Atlètic Balears, almenys ahir, era un conjunt totalment innocent en atac i començà a creure en la victòria. Les ocasions se succeïen per al segon classificat de la Tercera murciana però ni Jandri, ni Puche, ni Sanz ni Paco Valera no estaven encertats. Totes les pilotes sortien fora i Rafa passava pràcticament desapercebut. No n'havia tocada cap, però s'estava convertint en l'heroi del partit. Estava salvant el seu equip, en teoria, però la realitat era ben diferent. Segurament, el Ieclà no haurà tingut un partit enguany tan fàcil com el d'ahir, però no saberen guanyar. En el minut 70 de joc arribà l'ocasió més clara dels noranta minuts. No va ser gol perqué Déu no volgué. Fins a tres xuts a boca de canó sobre Rafa i en el servei d'un córner que no mogueren el marcador de l'estadi. Aquest va ser el punt d'inflexió del primer partit de la lligueta d'ascens.

L'Atlètic Balears degué pensar que tanta de sort era per alguna raó i canvià radicalment de cara. Se'n va anar cap endavant i el darrer quart d'hora del matx fou un atac i gol sobre la porteria de Picazo. El públic, que havia començat amb ganes però que tot d'una tornà a la realitat de cada any, pareixia despertar. El conjunt illenc semblava un altre i els peninsulars, una ombra respecte de la resta d'enfrontament. En el minut 77 un fort xut de Santi, des de 40 metres, gairebé sorprèn Picazo. Hauria estat un gran gol. Un minut després Marcos fa una rematada de cap molt intel·ligentment picada, que surt alt per poc. El darrer cartutxo encara havia d'arribar. A falta de cinc minuts per al final, un Manolo Moya que no havia fet res en tot el partit, es marcà una jugada impressionant creuant tot el rectangle de joc i xutant molt a prop de la base del pal dret de Picazo. Aquí s'acabà el partit, amb el mateix resultat inicial.

Els més de dos mil aficionats que decidiren donar suport a l'equip potser no hi tornaran, almenys no tots. Any rere any, la il·lusió es transforma de seguida en realitat i, per tant, o bé els jugadors més joves deixen els nervis al vestidor, o bé l'Atlètic Balears continuarà un any més a Tercera Divisió. La pressió, lluny de ser motiu de concentració i de necessitat de fer bé les coses, s'està convertint en una pedra massa grossa al coll per a uns jugadors que no estan acostumats a jugar davant milers d'aficionats. Però encara hi ha temps per remeiar-ho. Això només acaba de començar i s'ha de passar pàgina. Benigno Sánchez ha de mentalitzar els seus jugadors perquè cerquin els tres punts dissabte vinent enfront del rival d'ahir. No és impossible.