El Bayer, més irregular que el Madrid

Els alemanys han perdut cinc partits, per només dos dels blancs, abans de la final

TW
0

Amb el seu palmarès i només dues derrotes al seu camí cap a la final de la Lliga de Campions, el Reial Madrid parteix com a favorit. El conjunt blanc va perdre davant del Lokomotiv, a Moscou, en la primera fase, però ja tenia assegurada la primera plaça, mentre que l'altra derrota es va produir a l'anada dels quarts de final davant del Bayern de Munic a l'Estadi Olímpic (2-1). Resolta la primera ronda, els jugadors de Del Bosque varen afrontar la segona fase, en la qual varen guanyar cinc partits i en varen empatar un. El Reial Madrid va iniciar la seva etapa amb un triomf davant de l'Sparta a Praga (2-3), i va segellar la seva classificació amb dues victòries consecutives al Bernabéu (Panathinaikos (3-0) i Porto (1-0)). Després de l'aturada hivernal, va repetir sobre el Porto a Das Antas (1-2) i contra l'Sparta (3-0), per viatjar a Grècia amb l'equip «B» i empatar (2-2).

El darrer partit a Grècia destacà per significar l'eclosió de la gran perla del filial madridista, el davanter Antonio Portillo. El jugador del Madrid B havia viatjat a Porto dos partits abans, però Del Bosque el va fer seure a la graderia. En canvi, contra el Panathinaikos sortí en el segon temps i signà l'empat madridista amb un xut impressionant des de fora de l'àrea que sorprengué el porter local Nikopolidis. L'encreuament de quarts el va aparellar amb l'equip que defensava títol, el Bayern de Munic. Després de perdre a l'Estadi Olímpic (2-1) on els germànics van remuntar un 0-1 en contra en els darrers deu minuts, el Bernabéu va acollir una nit màgica, de remuntada, i els teutons van caure eliminats amb gols d'Helguera i Guti.

En semifinals, es va viure un duel històric entre els dos estendards del futbol nacional. Barcelona i Reial Madrid es van enfrontar sota l'emparament europeu. A l'anada, l'equip de Chamartín va aconseguir un sucós avantatge (0-2) que va saber defensar davant dels seus aficionats (1-1) per colar-se en la seva dotzena final. Per contra, el Leverkusen ha estat més irregular. Amb els seus defenses fent una innegable aportació al joc d'atac, els germànics han sofert cinc derrotes al seu camí cap a la final. Un equip amb certs extrems perquè ha estat capaç de golejar i també d'evidenciar grans llacunes a la competició com davant de l'Arsenal a Highbury, on va perdre 4-1, o a Delle Alpi davant de la Juventus (4-0).

Tanmateix, els mals partits han estat una excepció, i el Leverkusen arriba a Glasgow després de derrotar a grans d'Europa com el Barcelona o el Deportivo de La Corunya. La major glòria la va trobar en les eliminatòries de quarts i de semifinals, on va deixar fora dos equips anglesos de prestigi com el Liverpool i el Manchester United. Va jugar els dos partits d'anada com a visitant. Davant del Liverpool va perdre 1-0, però al seu millor partit de la competició va fer la volta al marcador en el BayArena (4-2) amb un gol «in extremis» de Lúcio. A Old Trafford va aconseguir un resultat més gratificant (2-2), i al seu estadi li va servir l'empat a un per superar la ronda pel valor doble dels gols.