Acabada la Lliga, neix un nou Mallorca

Però la planificació del més immediat, del futur més proper hauria de ser posterior a l'analisi del Mallorca que volem, de quines han de ser les línies mestres que marquin qualsevol decisió de futur. Però primer és el passat, el succeït aquesta temporada, el balanç de l'any del partiment. El cúmul de desencerts començà amb la contractació de Bernd Krauss, un tècnic que mai no s'aclimatà a l'entitat i que a l'hora de la destitució deixà l'equip ferit de mort. Com a única nota positiva, s'ha de destacar que fou capaç de classificar l'equip per a la Lliga de Campions.

Encara abans de l'inici de la temporada, Mateu Alemany i el seu sanedrí particular de notables erraren també a l'hora de cercar possibles reforços. Apostaren, i crec que feren bé, per mantenir l'equip que havia aconseguit el tercer lloc a la Lliga, i només Finidi fou traspassat. El Mallorca hagué de fer un esforç econòmic important per conservar Samuel Etoo, però les contractacions del turc Fatih i de Cristian Díaz foren una errada greu. La destitució de Bernd Krauss obria una porta a l'esperança, ja que restava encara molta Lliga. Ara bé, la contractació de Sergio Kresic fou una nova equivocació. El tècnic croat no va fer saber reaccionar l'equip i embogí la plantilla mallorquinista en continus i absurds canvis tàctics. Mateu Alemany disposà d'excel·lents oportunitats per destituir el tècnic, però li renovà la confiança de manera rada.

Fins i tot, quan després de perdre 0-4 davant el Sevilla a Son Moix, era un clam el crit contra Kresic, el president del Reial Mallorca defensà públicament el tècnic, assegurant que ni s'havia plantejat la possibilitat de destituir-lo. Finalment, després que el Mallorca fou humiliat pel Betis a Son Moix i l'equip quedàs a falta de dues jornades en zona de descens, destituí Kresic. Encertà. Tomeu Llompart fou nomenat màxim responsable tècnic de l'equip i el Reial Mallorca, com se sap, empatà a Madrid i derrotà el Valladolid a Son Moix, aconseguint així la permanència.

La planificació del futur del Reial Mallorca ha d'anar més enllà de la simple qüestió de la temporada que ve. El Reial Mallorca, com a club, com a Societat Anònima Esportiva, ha d'experimentar un canvi radical en algunes qüestions, mentre que en altres ha d'aprofundir en la línia iniciada. En principi, es fa imprescindible que el Reial Mallorca sigui un club compromès amb les Illes Balears, involucrat amb la societat que l'envolta. El club ha de menester una estructura esportiva sòlida i eficaç, i que abraci des de les categories inferiors fins el primer equip. Econòmicament, el Reial Mallorca també ha de créixer, i ho ha de fer en la línia iniciada. El club ha d'incrementar el seus recursos atípics, per aconseguir, tard o d'hora, deixar de ser una entitat venedora.

En aquest sentit, s'ha d'aconseguir involucrar en el projecte del Mallorca els empresaris més importants de la Comunitat, molts d'ells habituals a Son Moix. S'ha de fer també una aposta clara, decidida i valenta per la pedrera. La ciutat esportiva de Son Bibiloni, modèlica a l'estat, ha de donar rendiment, com també el fet de tenir l'equip filial a Segona Divisió B. El club ha d'oferir també una imatge seriosa i deixar de banda la prepotència i la fanfarroneria.

L'afició
Els aficionats del Reial Mallorca, acusats sovint de freds i distants, han donat una lliçó espectacular en els darrers partits de Lliga disputats a Son Moix. La massa social del Reial Mallorca ha deixat clar als habitants de la planta noble de Son Moix que volen l'equip a Primera. Dissabte a la nit donaren suport en tot moment i, després del gol d'Ibagaza, que suposava l'empat, transportaren l'equip cap el triomf. No hi ha millor base que una bona afició per iniciar amb garanties d'èxit un nou projecte, un nou Mallorca.