Llàgrimes d'emoció omplen Son Moix

Els aficionats no es varen poder contenir en veure com el Mallorca aconseguia l'ansiada permanència

Victòria AmengualPalma12/05/02 0:00

Son Moix embogí ahir amb el gol de Luque, que arribà just 72 minuts després de patir intensament al llarg d'un partit en què el Mallorca va romandre pràcticament més minuts a la Segona Divisió que a la categoria d'or del futbol espanyol. Llàgrimes i crits d'alegria, i abraçades plenes d'emoció, fou el panorama que es visqué dins i fora de la gespa a la finalització del partit i que arribaren després de sentir dins la pell durant molts minuts la impotència de veure com els xuts vermellencs no s'estavellaven a la xarxa de la porteria de Ricardo.

I és que fins el moment en què Luque transformà en gol la bona assistència d'Etoo, tot havien estat males notícies pel Reial Mallorca. L'empat del Tenerife, per mitjà de de Jaime davant d'un Atlhetic que s'havia avançat amb un gol d'Urzaiz, i especialment el gol de Jorge, de penal, que donava els tres punts a Las Palmas, condemnaven el Mallorca a Segona ja al primer quart d'hora de partit. La situació, emperò, empitjorava per moments i a les successives errades dels xuts mallorquinistes s'unia el gol de Fernando, al minut 35, que avançava el Valladolid i omplia de llàgrimes els ulls d'un gran nombre d'aficionats.

El panorama, emperò, encara fou més negre al descans, ja que Fuertes havia aconseguit el segon gol tinerfenc que relegava el Mallorca al penúltim lloc de la taula. Eren dos els gols que necessitava llavors l'equip de Tomeu Llompart per aconseguir l'ansiada permanència, i, quan marcar-ne només un ja pareixia impossible, Ibagaza, amb un esplèndid xut, retornà l'esperança a l'afició, conscient que ja només un xut entre els tres pals els separava de la permanència. El neguit s'apoderava cada pic més dels mallorquinistes, fins que arribà el gol de Luque, que valia la permanència i que féu embogí Son Moix, que a la finalització del partit fou una autèntica festa.