El mallorquinisme ha fet un alè. L'alè de la salvació. Després
d'una temporada plena de patiment i dubtes, l'equip ha aconseguit
la permanència a Primera en la darrera jornada de la competició.
Aquesta ha estat la millor notícia d'un any en el qual el club s'ha
acostumat a viure massa ràpid quan no estava preparat. La Lliga de
Campions, la Uefa, la Copa del Rei i la Lliga han pesat massa en un
equip que, sota la direcció de tres tècnics en diferents moments de
la temporada, no ha trobat una personalitat pròpia.
L'onze vermellenc ha vagabundejat per la majoria de camps que ha
trepitjat "especialment a Son Moix" i, gràcies a la fresca
incorporació de Tomeu Llompart a un equip en coma, ha salvat els
mobles en el darrer moment. Amb l'objectiu de causar sensació a
Europa i poder disputar la prèvia en plenes condicions, es començà
a donar forma a l'equip molt prest. La primera gran decisió
d'Alemany fou la contractació de Bernd Krauss, presentat a Son Moix
el 27 de juny i a qui Alemany no deixà de lloar. «Tenc un únic
concepte de joc i l'aplicaré al Mallorca», va dir el tècnic en la
seva primera compareixença.
El desencert de la política de fitxatges fou obvi el dotze de
juliol, quan arribà el turc Fatih "deixà el club ja fa mesos", dies
després es confirmava el fitxatge de Samuel Etoo, que firmà un
llarg contracte amb el Reial Mallorca, i a mitjans d'agost es tancà
el de Velkjo Paunovic. Amb tota l'artilleria a punt, el Mallorca
començà la prèvia carregat d'esperances i eliminant el Hadjuk
Splites. Son Moix embogia d'alegria, aliè al que els oferia el
futur.
Mateu Alemany completà la plantilla amb la contractació de
Cristian Díaz, un jugador que ha passat pràcticament inèdit. L'onze
de setembre començà la participació del Mallorca a la Lliga de
Campions amb un just triomf davant l'Arsenal, però amb la greu
lesió d'Ariel Ibagaza. El Mallorca no tardà a entrar en crisi a la
Lliga i, després de perdre 0-1 a Palma davant el Vila-real ja es
col·locà en zona de descens. Les crítiques cap a Bernd Krauss eren
ja unànimes i Mateu Alemany, que havia postergat la decisió,
destituí el tècnic després de la humiliant derrota amb el Schalke
(0-4).
Sergio Kresic fou llavors l'escollit per dirigir el rumb del
Mallorca. «No hi ha varetes màgiques, just feina», digué el nou
entrenador. Alemany, clar, tornava a prodigar les lloances. «Es
tracta d'un fitxatge meditat... És un home que fa molta feina
tàcticament i consideram que té el perfil ideal per ser
l'entrenador del Mallorca, i no sols per la situació que vivim
ara», va dir. Era el 18 d'octubre.
I fou veritat que Kresic no tenia una vareta màgica, ja que
l'equip recollí successius fracassos. El primer fou l'eliminació de
la Lliga de Campions a Higbury, davant l'Arsenal. El Mallorca
perdia 2-1, cercava l'empat desesperadament, però arribà el 3-1,
que deixava l'equip fora de la segona fase de la màxima competició
continental.
A la Lliga, l'equip es mostrava extremadament irregular,
combinant grans victòries amb decepcions sonades. Alemany, el dos
de novembre, garantia la permanència de l'equip a Primera: «Vos puc
garantir que, en cap cas, el Mallorca baixarà a Segona». Unes
paraules que s'han complit, no sense suar sang.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.