Llompart fa el miracle (0-0)

ÀRBITRE: Fernández Marín (1), del comitè valencià. Amonestà Fernando Niño en el minut 48, Figo en el minut 61, Iván Helguera en el minut 83 i Fernando Hierro en el minut 92. Expulsà Olaizola en el minut 90 per doble amonestació, que havia rebut la primera cartolina admonitòria en el minut 65.
INCIDÈNCIES: S'esgotaren les entrades al Santiago Bernabéu per presenciar el partit entre el Reial Madrid i el Mallorca. A la llotja presidencial, a més del president Mateu Alemany, hi foren presents el ministres de Medi Ambient, Jaume Matas, i el batle de Palma, Joan Fageda. El públic blanc xiulà en algunes fases del partit el joc del seu equip. El Reial Mallorca fou acomiadat amb una ovació. Tomeu Llompart, en el seu retorn a la banqueta del primer equip, visqué el matx amb màxima intensitat. Dret durant la pràctica totalitat dels noranta minuts, no deixà de donar ordres als seus homes, que completaren un gran partit.

Ha nascut un nou Reial Mallorca. El conjunt vermellenc, a les ordres de Tomeu Llompart, just empatà (0-0) amb el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, però fou molt superior. El Reial Mallorca, en tot cas, va fer una gran passa cap a la permanència i, després del triomf del Tenerife a Las Palmas, torna a dependre d'ell mateix. Tomeu Llompart emprà la lògica i, pitjat per la necessitat, presentà un onze valent al Santiago Bernabéu. Quatre defenses, quatre homes al centre del camp i dos atacants clars. La principal novetat fou la presència, avançada per Tomeu Llompart dissabte horabaixa, de Paunovic a la banda dreta del centre del camp. El Reial Mallorca fou valent i Etoo jugava ben a prop de Luque, formant la primera línia de pressió.

Just després que Fernández Marín xiulàs l'inici, el conjunt vermellenc deixà clar que no tenia cap tipus de por ni de complex. Ni por escènica, ni un llamp forcat, sinó un equip conscient de la importància del partit. El Mallorca disposà de la primera ocasió, però el xut d'Etoo des de fora de l'àrea fou desviat a córner per César. El Reial Madrid replicà amb una gran jugada de McManaman amb xut final de Guti, que Leo Franco encertà a rebutjar. El Vila-real inaugurà el marcador davant el Saragossa i Guti, sol al segon pal, envià la pilota al travesser. El Mallorca passava pels seus pitjors moments, però el marcador continuava inalterable. Las Palmas continuava empatant a zero, Osasuna sumava un punt dins Bilbao i el Vila-real feia el segon gol davant el Saragossa. Uff!

El Reial Mallorca no tardà a recuperar el gran to de joc que havia exhibit d'inici i durant el tram final disposà de fins a tres clares oportunitats. Luque, en faltar cinc minuts, no encertà; tot seguit Etoo, sol davant César, no sabé inaugurar el marcador i el porter madridista aturà l'esfèric; i encara abans del descans, Paunovic, de cap, enviava la pilota sobre el travesser. Així, s'arribà al final del primer temps amb el resultat inicial en el marcador. En tot cas, les millors i més clares ocasions havien estat per als homes de Llompart.

La segona part començà amb recital mallorquinista. Tomeu Llompart havia revolucionat l'equip i res no tenia a veure el Reial Mallorca que es podia contemplar al Bernabéu amb el trist conjunt que una setmana abans havia perdut a Son Moix amb el Betis. Luque disposà de dues claríssimes ocasions, que incomprensiblement no encertà a convertir en gol. Ibagaza, amb una gran passada, deixà Etoo sol, però Fernández Marín assenyalà fora de joc. El Mallorca era molt superior a un Madrid que semblava mentalment i físicament esgotat.

El Saragossa reduïa l'avantatge del Vila-real i l'Athletic de Bilbao s'avançava a Osasuna. Però el més important succeïa al Santiago Bernabéu, on el Mallorca jugava més i millor. Sumava un punt i la permanència era una mica més a prop. Luque endarrerí la pilota a Marcos, però el seu xut sortí alt. Alemany patia a la graderia, perquè el Mallorca era millor, però el gol no arribava. Restava ja menys d'un quart d'hora per al final i el Mallorca era fora de la zona de descens, gràcies al triomf del Tenerife dins Las Palmas. El Mallorca ho brodava, però faltant un minut arribà el gran ensurt, quan Morientes envià la pilota al fons de la porteria. Fernández Marín encertà i assenyalà la falta del davanter del Reial Madrid a Leo Franco. Restava el darrer alè, però el marcador ja no es va moure.