Raúl condueix el Reial Madrid a la final (1-1)

ÀRBITRE: Pierluigi Collina (ITA). Amonestà Puyol en el minut 61, Míchel Salgado en el minut 82 i Flavio Conceicao en el minut 86.
GOLS:
1-0: minut 43, Raúl roba una pilota i, amb un potent xut per l'esquerra, supera Bonano per l'escaire.
1-1: minut 48, Iván Helguera, en pròpia porta.
INCIDÈNCIES: Partit de tornada de les semifinals de la Lliga de Campions disputat a l'estadi Santiago Bernabéu davant 74.140 espectadors, uns 2.000 barcelonistes. La recaptació fou d'1.612.000 euros. Des de la ubicació dels aficionats blaugranes es llançà una bengala. El príncep Felip acudí al partit com a mostra de solidaritat de la Corona espanyola amb els ciutadans i, especialment, amb els ferits a l'atemptat terrorista perpetrat ahir horabaixa als voltants de l'estadi. La Corona vol així unir-se als aficionats que acudiren a presenciar el partit. Amb la seva presència, el príncep volgué deixar constància també del suport de la família reial als clubs espanyols de futbol i als seus aficionats.

El Reial Madrid ja és a la final. El conjunt de Vicente Del Bosque i el FC Barcelona empataren (1-1) ahir en un partit vibrant i de gran emoció. El Barcelona fou millor, tingué el domini de l'esfèric durant la pràctica totalitat del partit, però no va saber traduir la seva possessió de la pilota en gols. El Madrid disputarà ara la final de la Lliga de Campions davant el Bayern Leverkusen a Glasgow el pròxim quinze de maig. Raúl González, qualificat pel seu amic i company Fernando Hierro com el «Ferrari» del futbol espanyol, va conduir el Reial Madrid a la final de Glasgow amb un gran gol a punt d'arribar al descans que va dinamitar el miracle que cercava el Barcelona, que almenys va salvar la cara amb un empat a u. El davanter madrileny, com al Nou Camp, va tornar a ser clau en l'esdevenir d'aquest «clàssic» traslladat a les semifinals de la Lliga de Campions.

Si al camp barcelonista una passada i un robatori de pilota van decidir el 0-2 a favor del Reial Madrid, al Bernabéu una altra acció en la qual va arrabassar l'esfèric a un defensor rival li va permetre encaminar-se a l'àrea i, des d'allà, enganxar una puntada de grans dimensions futbolístiques a la qual el porter argentí Roberto Bonano no va poder respondre. Aquesta jugada va resoldre la confrontació en un moment clau, en el qual es pressuposa que han d'aparèixer les estrelles, i Raúl no va faltar a la cita. No és en la seva temporada més prolífica davant del gol, però la seva aportació, per caràcter i feina, va trobar el premi somiat. El gol va ser un càstig potser injust per al Barcelona, que, producte de la seva necessitat de la remuntada, va portar més la iniciativa i va controlar més el joc davant d'un Reial Madrid accelerat, imprecís i amb nombroses errades.

El Barcelona va tenir el control de la pilota, va manejar l'esfèric, malgrat que les seves aproximacions a l'àrea no creaven excessiu perill. En tot cas, el conjunt català disposà també de clares oportunitats, però el gol no arribà. Els homes de Carles Rexach no varen tenir sort en atac, els faltaven idees, però la deessa fortuna els va donar l'esquena als 38 minuts, quan un llançament del brasiler Fabio Rochemback va ser desviat per l'holandès Phillip Cocu i es va estavellar en el pal dret de César Sánchez. Zinedine Zidane i José María Gutiérrez Guti havien avisat davant de la porteria de Bonano, però el Reial Madrid no jugava bé. Luis Figo va fallar molt més del que se li suposa a la seva categoria, encara que, com la resta de companys, va treballar per contenir els intents de Luis Enrique Martínez "va donar una altra lliçó de casta" i companyia. Luis Enrique ho donà tot, ho intentà de manera reiterada, però sense sort. Així, quan marcà Raúl, el partit i l'eliminatòria semblaven resolts.

El quadre de Vicente del Bosque, amb l'1-0 al descans, podia especular encara més amb el seu avantatge, i el Barcelona se l'havia de jugar de manera definitiva. Zidane, lesionat, va deixar el seu lloc al brasiler Flavio Conceicao a la medul·lar, i l'holandès Marc Overmars va reemplaçar l'italià Francesco Coco a la recerca de més poder ofensiu i arribada per les bandes. Aquest risc extrem va fer embogir la graderia blanca a l'inici del segon temps. Guti va tenir el 2-0 en el seu peu, però no va saber resoldre davant de Bonano, que encertà a cobrir porteria. Tot seguit va arribar l'empat amb un autogol d'Iván Helguera (m.48), que tornava a col·locar el Barcelona a dos gols de la classificació, i tot d'una el porter blaugrana va tornar a treure magistralment un xut de Raúl. El partit era viu, quedava una eternitat per davant. Per moments, el Bernabéu notà la por de la remuntada, mentre que el Barcelona, que continuava tenint la possessió de la pilota, continuava sense punch als metres finals.

El Barcelona no va tenir continuïtat i el «Ferrari», amb una altra demostració de pressió a la defensa blaugrana, va estirar del carro blanc per mantenir la tensió i l'ordre defensiu. El Reial Madrid va tenir prou feina a deixar passar el temps, administrant el botí de la Ciutat Comtal, encara a costa d'algun ensurt a la seva àrea producte de l'ofensiva de l'equip barcelonista, com un col·locat llançament de Luis Enrique (m.74) que va anar fora per molt poc i un altre de Patrick Kluivert (m.84) que va ser massa alt. El temps s'anava esgotant, el final era un poc més a prop i el Reial Madrid s'acostava a Glasgow. L'orgull, l'empenta i les ganes del Barcelona no van poder amb el llast del marcador advers i el Reial Madrid va aconseguir posar-se a Hampden Park, encara que sense ostentacions, però amb i gràcies a Raúl.