Futbol, futbol, futbol... i res més a Palma

Cinemes, carrers i restaurants quedaren quasi buits en tornar a tenir la semifinal l'exclusiva de l'atenció

TW
0

Ja no hi ha volta de full. L'alegria dels madridistes està plenament justificada. El Reial Madrid aconseguí ahir el seu bitllet per a la final de Glasgow, on s'enfrontarà al Bayer Leverkusen. Era el partit esperat per uns i altres seguidors. Els blaugranes, perquè tenien l'esperança que el seu equip donàs el cop, i els madridistes per confirmar una sentència que dimarts passat havia quedat pràcticament fixada.

Barça-Reial Madrid o Reial Madrid-Barça, tant se val l'ordre, sempre és un matx amb capacitat suficient per fer canviar els costums de la gent. Així mateix ho corroborà Carlos, taquiller del cinema Augusta, que va explicar que «ha vingut més gent que el dia del partit al Camp Nou i això m'ha sorprès, però molt menys que la que acostuma a venir en un dia festiu». Un fet que li aportà la tranquil·litat suficient per escoltar la retransmissió del partit per la ràdio que, estratègicament, té col·locada al seu lloc de feina. Les seves companyes Maria Antònia i Mati, menys aficionades al futbol, optaren per la lectura. «Uff! Sí que s'ha notat que hi ha partit, perquè normalment no aturam de fer crispetes i ara mira'ns, llegint», digué Maria Antònia mentre ens mostrava el llibre.

La mateixa tranquil·litat es visqué al carrer on, a partir de les nou del vespre, poques eren les persones que es deixaven veure. Tot al contrari succeïa als diferents restaurants de menjar ràpid de Palma, on els treballadors no aturaven de preparar entrepans, pizzes o hamburgueses. Era el cas de Xisco, caixer del Telepizza, que entre client i client va tenir temps per anunciar-nos que «es nota que hi ha partit perquè rebem moltes més trucades que el que és normal i també ve més gent a cercar les pizzes», i afegí que «no et sabria dir la proporció exacta, però tres vegades més sí».

Qui no va demanar pizza per gaudir del seu pas a la final de Glasgow varen ser els membres de la Penya madridista Es Fortí. Amb seu al Cafè Taba, que segons ens explicà la seva encarregada, Paquita, es troba en reformes i que va obrir exclusivament per als de la penya, diversos dels seus membres disfrutaren d'un bon sopar mentre veien la tornada de la semifinal a les dues televisions que hi havia engegades al menjador. Tots ells "amb l'absència del president de la penya, Àngel Ortiz, que havia viatjat al Bernabéu", seguien amb atenció el partit i, tot i l'avantatge aconseguit amb el 0-2 del Camp Nou, Sebastià Castillo assegurava que «encara no hi ha res fet, val més esperar per cantar victòria».

No va haver d'esperar gaire, perquè just minuts abans de xiular el final de la primera part, Raúl marcà el gol madridista, que complicava encara més les coses a un Barça que només fou capaç de pujar el gol d'Helguera, en pròpia porta, al marcador. L'alegria llavors es desbordà i el cava va córrer per les venes de tots els presents, que, amb la vista posada a Glasgow, no deixaren d'abraçar-se, cantar i botar per una doble satisfacció: classificar-se per a la final i a costa del Barça.