Un Mallorca vergonyós!

La planta noble de l'estadi de Son Moix, amb Mateu Alemany al capdavant, ha encadenat errades des que començà la planificació de la temporada. S'equivocaren amb la contractació de Krauss, amb el fitxatge de futbolistes com Fatih o Cristian Díaz, amb la substitució del tècnic alemany per Sergio Kresic... I el president Alemany no encertà tampoc quan decidí mantenir en el càrrec l'entrenador croat quan encara hi havia temps per reaccionar. Ara, just queda resar per la permanència. El Mallorca té ara l'extrema necessitat de puntuar en el Santiago Bernabéu, ja que una derrota, fins i tot, el podria enviar a Segona Divisió a falta d'una jornada pel final.

Guanyar era necessari, quasi imprescindible. De sortida, Sergio Kresic evidencia justificar els entrenaments a porta tancada situant Marcos com únic pivot. Així, Robles ocupa la banda dreta del centre del camp, mentre que Ibagaza es col·locava a l'esquerra i Etoo feia d'enllaç amb Luque. El Betis, de sortida, es va fer amb la pilota, malgrat que el Reial Mallorca s'aproximava a l'àrea del mallorquí del Betis Antoni Prats amb perill. El conjunt de Kresic va treure fins a tres còrners de forma quasi consecutiva, provocà l'ensurt entre la defensa del Betis, però el marcador no es va moure.

El Mallorca pressionava bé en el centre del camp, no deixava maniobrar el mig camp rival, però en el primer xut entre els tres pals dels homes de Juande Ramos arribà el gol. Just s'havien disputat vuit minuts de joc quan Varela toca la pilota cap a Benjamín, que amb un fort xut des de fora de l'àrea superà Leo Franco. El Mallorca reaccionà, agafà el control territorial del partit, davant un Betis que porfiava ara la seva sort ofensiva al contracop.

I Carmona Méndez deixà el Mallorca ferit quan en el minut 23 expulsà Leo Franco per una pressumpta agressió a Joao Tomás. De res no serviren les protestes i el porter mallorquinista hagué d'enfilar el camí dels vestidors. Kresic donà entrada a Miki i retirà del camp Ibagaza, malgrat les queixes d'Olaizola i una bona part de l'afició. Ningú no entenia que Ibagaza sortís del terreny de joc amb avantatge del Betis en el marcador i Kresic continuàs amb una defensa de cinc homes. Així i tot, el Mallorca es va fer l'amo del partit i passà a controlar l'esfèric.

El partit embogí per complet, el Mallorca disposà de clares oportunitats, però Etoo i Luque no encertaren en la rematada final. Abans que es complís la primera mitja hora de joc, Siviero va fer caure Joao Tomás, però Carmona Méndez deixà continuar el joc. Uff! El Mallorca volia, però no podia. Quina por!

La segona part, malgrat l'extrema necessitat mallorquinista, començà amb domini del Betis. El conjunt andalús duia la iniciativa, i el Mallorca semblava cercar la remuntada al contracop. Tocaven i tocaven, i els homes de Kresic corrien rere la pilosta. El Betis sentencià el partit en el minut 52, després d'una clamorosa errada de Miquel Àngel Nadal, que entregà la pilota a Capi, que deixà l'esfèric a Joao Tomás. El portuguès, completament sol, superà Miki.

Kresic cercà solucions. El revulsiu fou Paunovic, que substituí Robles. De res no serví i poc després Carlos ocupava el lloc de Campano. Res no canvià, el Betis «ballava» el Mallorca en el centre del camp. Els homes de Juande Ramos «tocaven» i «tocaven», mentre que els mallorquinistes es veien amb prou feines per intentar recuperar l'esfèric. El Reial Mallorca no tenia recursos, ni forces... ni sabia com afrontar l'eternitat de minuts que restaven encara. Benjamín pogué fer el tercer gol, però Miki encertà a rebutjar a còrner.

Faltaven poc més de deu minuts pel final quan Amato substituí Joao Tomás. Just d'entrar al camp, l'argentí es dirigí cap a l'àrea i en la primera pilota que tocà superà Miki amb un certer cop de cap. El davanter exmallorquinista no celebrà el gol i quan es dirigia cap al centre del camp demanà disculpes a l'afició mallorquinista. L'estadi es va anar buidant, els aficionats locals abandonaven el camp de forma massiva, mentre que la pilota vegetava per la gespa de Son Moix. Més valia que el partit acabàs el més aviat possible, malgrat que ja en temps de descompte Luque aconseguí superar Prats en una jugada individual.