0-2: El Madrid venç el Barça i s'acosta a Glasgow

ÀRBITRE: Anders Frisk (Suècia). Amonestà amb cartulina groga Luis Enrique en el minut 10, Zidane en el minut 29, Michel Salgado en el minut 37, César en el minut 73, Kluivert en el minut 74 i Overmars en el minut 84.
GOLS:
0-1: minut 56, Zidane rep una pilota en profunditat i eleva l'esfèric per sobre de Bonano.
0-2:minut 92, McManaman, amb una vaselina, supera Bonano.
INCIDÈNCIES: S'ompliren les 98.000 localitats del Camp Nou en el partit d'anada de les semifinals de la Lliga de Campions. Assistiren al partit devers 2.800 seguidors del Reial Madrid. La llotja registrà una entrada completa, amb els presidents d'ambdós equips, Joan Gaspart i Florentino Pérez, i el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol. També hi acudiren el ministre espanyol d'Exteriors, Josep Piqué; el de Treball, Juan Carlos Aparicio; la de Ciència i Tecnologia, Anna Birulés; com també el conseller en cap, Artur Mas; el batle de Barcelona, Joan Clos; el secretari d'Estat per l'Esport, Juan Antonio Gómez Angulo; el secretari d'Esports de la Generalitat, Josep Maldonado; i el seleccionador espanyol José Antonio Camacho.

El Madrid s'apropa a la final de Glasgow després de la històrica victòria aconseguida al Camp Nou davant del Barcelona (0-2), un triomf obtingut en la segona meitat gràcies als gols de Zinedine Zidane i d'Steve McManaman, que varen dinamitar la moral dels catalans, que varen merèixer una mica més. El conjunt de la capital estatal no guanyava a la Ciutat Comtal des del 16 de juny de 1993, en semifinals de Copa del Rei, però ahir ho va tenir tot de cara per segellar pràcticament la seva presència a la final de la Lliga de Campions del pròxim 15 de maig. Els barcelonistes varen acorralar el seu rival durant el primer temps, varen llançar dues pilotes al pal i varen malgastar múltiples oportunitats, però el Madrid va ser un equip pràctic, basat en la qualitat de Zidane, i que amb poc en va tenir suficient no per sortir indemne, sinó per aconseguir el triomf.

El Barcelona va sortir amb ambició i només tres defenses. Una tàctica arriscada amb què Rexach semblava insuflar màxima tensió al seu equip des del principi. A més, el marcatge individual sobre Raúl i la llibertat de moviments de Zidane donaven la iniciativa als madridistes en els primers minuts. Tanmateix, a base de coratge i molta pressió, el Barcelona va invertir la situació i va anar arraconant els madridistes amb el pas dels minuts. Aquestes eren les armes d'un equip que no comptava amb jugadors de referència en cada una de les línies del camp, en defensa (Puyol) al centre del camp (Xavi) i també en la davantera. En els primers minuts, Kluivert va avisar amb un tímid tret i després l'holandès no va poder aprofitar-se d'un rebuig franc en què va intervenir també Saviola en el minut 8. El Barcelona, sense descans, posava setge a l'àrea de Cesar davant del conformisme madridista i en el minut 12 Luis Enrique va rematar al travesser.

La resposta madridista va arribar en una ràpida jugada a la contra, en la qual Raúl no va poder superar Bonano (m.14), però el control i el domini era dels locals, els qui des del principi varen tenir molt clar el paper que havien de jugar per sortir-ne victoriosos. Només Roberto Carlos, en les seves múltiples internades per la banda, creava sensació de perill, però els madridistes perdien amb rapidesa la possessió de la pilota. Rochemback, després d'una combinació amb Luis Enrique (m.28), va avisar de nou, però al Barcelona li faltava cop d'atac, perquè en mitja hora havia perdonat fins a tres bones ocasions. Al quart d'hora final del primer temps, el Barcelona, que va firmar uns primers 45 minuts convincents, va continuar pressionant i va intentar jugar especialment per la banda esquerra en la qual Marc Overmars superava gairebé sempre Michel Salgado. L'última oportunitat va ser de nou per a Rochemback, ja en temps afegit, qui es va apropar sobre la meta de César, en una jugada a la qual el meta madridista va patir un cop al cap després de xoc amb Makelele.

Mentrestant el Madrid no en tenia molt criteri al seu joc. Només la presència de Zidane, que va regalar algun dels seus detalls de qualitat, inquietava al Camp Nou, però el Barcelona se li veia amb ganes i només li va faltar el gol per rubricar una bona primera meitat. En la segona part, els locals varen sortir amb la mateixa tenacitat, però llavors va aparèixer Zidane, qui va aprofitar una pilota en llarg servida per Raúl per elevar la pilota per sobre de Bonano. Era el minut 56 i el Madrid, sense tot just merèixer-ho, havia tingut massa premi, perquè en la seva segona aproximació a porta havia aconseguit el que el Barcelona va ser incapaç d'aconseguir. L'entrada de Geovanni, un davanter, per Reiziger, un defensa, va reforçar l'aposta atacant de Rexach a mitja hora per al final. Amb el 0-1, el partit es va descontrolar absolutament. Guti, en el minut 60, i Raúl, el 63, varen poder augmentar l'avantatge madridista davant d'un rival bolcat totalment a l'atac i que no es va intimidar malgrat el gol encaixat.

El 0-1 va ser el parapet perfecte per al Madrid, que va veure com Zidane apareixia més al joc i d'aquesta manera la sensació de seguretat va créixer a l'equip de Del Bosque que ja no va passar destrets i que fins i tot va tenir ocasions per augmentar el seu avantatge al marcador. Solari, al minut 78, i Guti, un més tard, van poder sentenciar pràcticament l'eliminatòria, però els davanters madridistes no van estar encertats i Bonano va estar molt atent. El quart d'hora final va ser un calvari per al Barcelona i un plaer per al Madrid. Els locals, completament fusos per l'esforç, es van enfonsar quan van veure que estaven perdent quan no havien merescut la derrota, mentre que el Madrid va viure sobrat el tram final i es va permetre el luxe de sentenciar l'eliminatòria gràcies a un nou gol en temps afegit, que posa el Madrid pràcticament a Glasgow. McManaman sentencià el partit i, possiblement, l'eliminatòria amb el segon gol davant la gran decepció dels aficionats blaugranes i la immensa alegria dels quasi 3.000 incondicionals blancs presents al Camp.