El Depor caigué dignament a Old Trafford

MANCHESTER UNITED: Barthez, G. Neville, Blanc, Johnsen, Silvestre, Beckham, Butt, Verón, Fortune, Giggs i Van Nistelrooy.
Solskjaer per Beckham i Brown per Johnsen i P. Neville per Verón.
DEPORTIVO: Molina, Scaloni, Naybet, Héctor, Romero, Víctor, Valerón, Duscher, Fran, Djalminha i Tristán.
Makaay per Víctor i Capdevila per Fran.
ÀRBITRE: Markus Merk (Alemanya). Amonestà Héctor per part del Deportivo de la Corunya. Expulsà els blanc-i-blaus Scaloni i Duscher, per doble amonestació, en el minut 58 i 75 de joc, respectivament.
GOLS:
1-0: minut 22, Solskjaer.
1-1: minut 43, Blanc (pròpia porta).
2-1: minut 56, Solskjaer.
3-1: minut 69, Giggs.
3-2: minut 91, Djalminha.

El Manchester United es classificà per a les semifinals de la Lliga de Campions després de guanyar 3-2 (2-0) el Deportivo de la Corunya en el partit de tornada dels quarts de final disputat ahir a Old Trafford. Els primers vint minuts foren esperançadors per als d'Irureta. No perquè el Manchester jugués malament, que gairebé mai no ho fa, sinó perquè la pilota anava d'una porteria a l'altra amb una facilitat impròpia d'un duel de Champions. Això tenia una lectura positiva. Els anglesos podien marcar, de fet gaudien de les oportunitats més clares, però també ho podia fer el Deportivo, condició indispensable per cercar el miracle.

Passats aquests intercanvis d'intencions, arribà una circumstància curiosa. Curiosa perquè aparentment afavoria els gallecs, però que esdevingué nefasta per als seus interessos: l'estrella rival David Beckham es retirava lesionat i era substituït per Solskjaer. A la jugada següent, el noruec inaugurava el marcador d'Old Trafford aprofitant-se, en la sacada d'una falta, d'una errada defensiva blanc-i-blava que li va permetre rematar a plaer al fons de la xarxa d'un sorprès Molina. Més difícil encara. Calia marcar, almenys, tres gols al «teatre dels somnis» per ser a semifinals.

Ni el Depor ni el Manchester no canviaren la seva filosofia de joc. Els corunyesos eren conscients que era vital marcar abans del descans i no els importà deixar espais al darrere per aconseguir-ho. I quan suspirava una gran primera part arribà, en una excel·lent jugada d'atac dels visitants, l'empat, després que el francès Laurent Blanc es fiqués, en pròpia porta, una passada de la mort des de la banda dreta que anava a Diego Tristán.

Javier Irureta se la jugà poc després de la represa "no li quedava més remei", traient Makaay per un Víctor ranquejant. Les pujades de l'extrem havien fet mal, però faltava gol, i l'holandès era l'únic cartutxo a la banqueta. Les coses se'ls posaren definitivament magres quan Solskjaer tornà a avançar el seu equip als deu minuts de la segona part, després d'agafar una passada en profunditat del seu company Verón i d'afusellar Molina gairebé sense angle. Fou el principi del final. Poc després, una absurda expulsió d'Scaloni acabà d'adobar-ho i a mitja hora per finalitzar una eliminatòria amb tres gols per sota i un home menys, al Deportivo només li corresponia acomiadar-se, un cop més i amb tota la dignitat possible, de la màxima competició continental.

El conjunt d'Alex Ferguson jugava a plaer davant un rival enfonsat i Giggs, en el minut 69, va fer el tercer gol per als britànics en una brillant acció personal. Poc després fou expulsat Duscher i el calvari dels gallecs semblava no tenir final. Només demanaven pietat a un rival que té, probablement, l'instint assassí més implacable de qualsevol equip del món. No importa el resultat, ni les mancances del rival, ni la por a la humiliació: al seu camp només veuen la porteria rival com a únic objectiu del minut u al noranta. Però no encertaren i Djalminha, en el temps de descompte, maquillà el resultat amb un gol afortunat de falta. Tres xiulets finals i el Manchester a semifinals, on es veurà les cares amb el Bayer Leverkusen per aconseguir un lloc a la final davant el Barça o el Madrid.