El Mallorca fuig de l'infern (2-1)

Uff! Quin patiment! Amb l'ai al cor i d'esglai en esglai, el Reial Mallorca aconseguí sumar tres punts d'or davant l'Espanyol i s'allunya així una mica de la zona més perillosa de la classificació. Guanyar era imprescindible ahir i, malgrat que els homes de Sergio Kresic evidenciaren els defectes de quasi sempre, els tres vitals punts quedaren a Palma. Fer la revolució quan just queda un no res per arribar al final de la competició és complicat, però el Reial Mallorca, després de perdre de forma clara amb la Reial Societat, necessitava, com a mínim, un poc de maquillatge. Així, Sergio Kresic intentà donar un altre aire a l'equip inicial i, de sortida, introduí canvis significatius. Ibagaza, lesionat durant la setmana, no començà el partit, mentre que Engonga ni tan sols entrà en la convocatòria. La rentada de cara començà a la porteria, on Leo Franco recuperà la titularitat, mentre que Roa pagava les seves errades amb una dosi de banqueta. En el lateral dret, Campano disposava de continuïtat i, amb la tripleta de centrals en condicions, Olaizola quedava relegat a un lloc vora Kresic. I, finalment, era necessari saber qui era el substitut d'Ibagaza. Paunovic fou l'escollit i Losada, després del seu fulgurant inici, semblava ja un mediocre més.

L'Espanyol, com estava anunciat, comparegué a Son Moix amb tres centrals i Tamudo com a home més avançat. El partit s'inicià amb domini del Reial Mallorca davant un Espanyol que cercava la sorpresa al contracop. La rapidesa de Martín Posse, l'habilitat de De Lucas i l'encert rematador de Raúl Tamudo eren les armes del discutit Paco Flores. El conjunt de Kresic jugava com quasi sempre, malgrat que, per moments, trenà alguna bona jugada. Un bon xut de Paunovic i una centrada de Luque des de la dreta a la que no arribà Etoo foren les primeres aproximacions amb perill dels homes de Kresic. El Mallorca dominava, tenia el control de l'esfèric, però no aconseguia arribar amb senzillesa a les immediacions de la porteria rival. Argensó acaparava inseguretats, mentre Mora era a la banqueta, però el gol que tranquil·litzaria futbolistes i aficionats no arribava. A aquest Mallorca li falta un organitzador, un crevell, un distribuïdor, algú amb dosi d'imaginació a l'hora de donar la darrera entrega. Miquel Soler, abans que es complís la primera mitja hora de joc, semblà tornar jove i ens recordà el ràpid i profund lateral d'altres campanyes.

L'Espanyol vegatava, es limitava a defensar el resultat inicial, que donava per bo. El Mallorca continuà dominant i, malgrat que no havia disposat de clares oportunitats, una badada de la defensa espanyolista fou aprofitada per Etoo que, després de rebre una gran passada de Campano, superà Argensó. L'Espanyol "no podia ser d'altra forma" reaccionà. Començà a cercar la porteria rival i ben aviat deixà a l'aire les vergonyes del Mallorca, que són moltes. Una centrada des de l'esquerra d'Àlex fou aprofitada per Tamudo, a boca de canó i completament sol, per empatar. El pitjor, en tot cas, no era el resultat en si, sinó la sensació que l'Espanyol, just espitjant una miqueta, havia marcat. El Mallorca era tan dolent com quasi sempre. Els de Kresic quedaren tocats, ben a prop del KO, i Tamudo, a falta de dos minuts per al final, rebé una pilota en profundidat i es dirigí sol cap a Leo Franco. El davanter llançà fluix i d'enfora i Leo Franco aturà l'esfèric. Uff!

L'inici del segon temps fou trepidant. El Mallorca cercava la victòria i l'Espanyol, al contracop, també. Quina bogeria! La pilota viatjava de porteria a porteria, per moments, sense control i les ocasions començaren a sovintejar. Posse humilià Siviero i xutà al pal; Etoo posà a prova Argensó, que rebutjà en curt, i el camerunès recollí la pilota i l'envià per sobre la porteria contrària. I quan es complia el primer quart d'hora, Luque s'enredà en excés i rebé els primers xiulets. El davanter, que patia una preocupant sequera, rebé una bona passada de Marcos i, amb un fort xut amb l'esquerra, desnivellà el marcador. El Mallorca ja guanyava, però restava un món per al final i no es podia badar.

L'Espanyol, al contracop, feia mal i els ensurts es prodigaven en excés a les immediacions de l'àrea mallorquina. Paco Flores, assegut a la banqueta durant tot el partit, cercà solucions i donà entrada a Pacheco en substitució de Ricardo. Alex, de falta, envià la pilota al pal i, a falta d'un quart d'hora, també a pilota aturada, provocava el lluïment de Leo Franco, que encertà a desviar la pilota a còrner. L'Espanyol de Paco Flores, que a la fi s'havia aixecat de la banqueta, passà a controlar el partit, dominava la pilota, però no encertava amb la rematada final. Sergio Kresic donà entrada a Ibagaza i, acte seguit, provocà que Luque rebés una forta ovació, quan el substituí per Novo. El cronòmetre semblava aturat, però el Mallorca encara guanyava. I en el darrer alè, Ibagaza "genial" serví una pilota d'or a Carlos, que la creuà en excés, sol davant Argensó. Així, amb l'ai al cor i d'esglai en esglai, el temps anà passant i, a la fi, Pérez Pérez assenyalà el camí dels vestidors.