L'atleta eivissenc Felipe Vivancos ja té en el seu poder la
marca mínima per assistir als Europeus a l'aire lliure que es
disputaran a Munic (Alemanya) aquest estiu. Allà, als seus 21 anys,
Vivancos ha de continuar demostrant que aspira a convertir-se en el
millor tanquista espanyol de la història. L'eivissenc repassà amb
Diari de Balears el seu futur més immediat, que té com a màxim
objectiu fer un bon paper als 110 metres tanques de Munic.
"Com us plantejau la màxima cita europea d'aquest
estiu?
"El meu objectiu és, com a mínim, arribar a la semifinal... amb 21
anys tampoc no puc demanar gaire més. De tota manera, no renuncii a
res i crec que seria una bomba que arribàs a la final. La idea,
passi el que passi, és estar en un temps proper als 13:70.
"Després d'anar als Mundials d'Edmonton, ja deveu tenir prou
experiència com per afrontar els Europeus amb calma?
"Sí, sens dubte. Els Mundials em varen servir precisament per a
això, per agafar un poc més d'experiència, perquè hi va anar
tothom, no faltava ningú, i no tenia gaire opcions de passar més
enllà de la primera ronda. Ara podré anar més rodat als
Europeus.
"De tota manera, vau estar a punt de passar ronda.
"Anava passat de forma i vaig mostrar que som competitiu. En canvi,
als Campionats d'Europa de pista coberta (fa dues setmanes a
Viena), arribava molt ben preparat i vaig quedar fora després de
travelar amb un tanca.
"Com us trobau ara físicament?
"Estic un poc fotut, perquè tenc un peu que des de fa un any em
molesta. Faig d'una a dues hores de fisioteràpia al dia perquè és
una espècie de tensor del dit gros que em punxa.
"Com portau això de ser el futur de les tanques a
Espanya?
"Bé, no em menj gaire el cap amb això. L'únic que vull és millorar
cada any i és el que estic fent. De fet, ja he batut alguns rècords
de Javier Moracho, el millor tanquista espanyol que hi ha hagut, i
si continu la progressió, el gran objectiu és córrer per sota dels
13:40, que seria rècord absolut d'Espanya i em faria estar entre
els millors d'Europa... però això seria d'aquí a dos o tres anys,
com a mínim.
"Ara els millors atletes balears, tots eivissencs, estau amb
el Club Pitiús... però curiosament no feis feina a Eivissa.
"Jo entrén a Madrid des de fa ja sis anys, a la Residència Joaquín
Blume, i havia fitxat pel Chapín andalús. A l'illa varen fer un
gran esforç, però, perquè atletes com Mar Sánchez, Mario Avellaneda
o jo promocionàssim el nom d'Eivissa i vàrem fitxar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.