El Mallorca guanya per convicció Osasuna (4-2)

Miquel Àngel Nadal i Paco Soler, amb un soberbi cop de cap i un gran llançament de falta, feren possible el triomf del Reial Mallorca. El conjunt de Kresic, que havia aconseguit un clar avantatge "dos gols" deixà el control del partit a l'Osasuna i els navarresos arribaren a empatar. I quan els de Kresic veren les orelles al llop sortí el coratge d'un equip que és ben conscient de la crítica situació que pateix. Nadal i Paco Soler foren els encarregats de fer possible el triomf del Reial Mallorca. Guanyar era una obligació, un deure, i el Mallorca sortí a cercar el triomf des de el primer minut. Ibagaza, ben aviat, serví una pilota a Luque que, sol davant Sanzol, no encertà a marcar. I poc després que es complís el minut 5, Campano botà un còrner, Niño pentinà la pilota i Etoo, sol al segon pal, espitjà la pilota a gol.

Osasuna cercà la reacció i començà a dominar territorialment un Mallorca que cercava la porteria rival al contracop. Luque, amb problemes musculars durant l'encalentiment, era sobre el terreny de joc, però actuava minvat de facultats. El Mallorca disposà de clares ocasions, però no encertà. Sandoz es va lluir per aturar un llançament d'Ibagaza, sol, i l'estadi, per moments, semblava buit, ja que el silenci era absolut. El Mallorca, ja abans que es complís la primera mitja hora, disposà de fins a tres dues clares oportunitats de gol, però la sentència no arribà. Osasuna ho intentava, però mai no sapigué com superar l'ordenada defensa del conjunt de Kresic. I en el minut 34, Puentes Leira assenyalà penal de Contreras sobre Fernando Niño, que Etoo s'encarregà de transformar en gol. Encara eestava un món, però...

El centre del camp mallorquinista funcionava i Robles i Marcos, a més de servir pilotes a la imaginació d'Ibagaza, pressionaven bé. Però quan el partit semblava encaminat, decidit, Gancedo aprofità una badada de la defensa mallorquinista per reduir-los l'avantatge. El partit era viu, restaven encara quaranta-cinc minuts i tot era possible. El Mallorca havia estat millor, però no havia sentenciat i... Osasuna inicià la segona part amb una clara predisposició atacant. El conjunt de Lotina cercà l'empat, mentre que el Reial Mallorca cercava la tranquil·litat d'un tercer gol al contracop. Lotina, que havia donat entrada a Mateo a la segona part, introduí Rivero en el camp onze minuts després d'iniciat el segon temps. El Mallorca, aleshores, ja era clarament dominat i Osasuna, malgrat que sense perill, proliferava les aproximacions a les rodalies de Roa. Kresic intentà donar aire a la zona de davant i retirà el tocat Luque i introduí Losada.

El centre del camp patia excessives imprecisions i els intents de contracop s'anaven espaiant en el temps. Kresic se'n va tèmer que l'empat era més a prop que la sentència definitiva, però la solució fou retirar Ibagaza i donar entrada a Paunovic. Osasuna era molt millor i Aloisi, d'esquena a porteria, es girà davant la passivitat de Niño i Marcos, i aconseguí xutar. El rebuig anà a Palacios, que empatà el partit. El Mallorca havia tudat un partit, que tenia guanyat, sentenciat. Kresic reaccionà, donà entrada a Paco Soler, i el Mallorca recuperà la pilota, el domini territorial, la possessió de l'esfèric. El Mallorca cercava el gol i Miquel Àngel Nadal, de cap, va desfer la igualada. Osasuna reaccionà i cercà l'empat amb valentia, però fou el Mallorca el que marcà, gràcies a un llançament de falta de Paco Soler.