Vergonyós (0-4)

Així no es pot continuar ni un minut més. Ja n'hi ha prou. Mateu Alemany té ara la paraula, però el Reial Mallorca necessita un revulsiu, un remei màgic per evitar el desastre, l'abisme del descens. I quina és la solució? Si ho sabés... En tot cas, és segur que Sergio Kresic avui ja no hauria de dirigir l'entrenament del Reial Mallorca. I qui s'ha de fitxar? Qualsevol. El Reial Mallorca està en una situació tan dramàtica, tan desesperada, que qualsevol canvi és positiu. Pitjor no es pot anar. Encara hi havia aficionats accedint a l'estadi i el Mallorca ja perdia. Just dos minuts necessità el Sevilla per avançar-se en el marcador. Gallardo deixà en evidència Miquel Soler, li demostrà que, com havia confessat Engonga durant la setmana, el lateral tampoc no va sobrat de piles, i xutà a porteria. Roa rebutjà en curt i, entre Miquel Àngel Nadal i Siviero aparegué la cama de Moisés per inaugurar el marcador. Quin desastre! Quina falta de concentració! Quina pena! Plorera. El Mallorca de Sergio Kresic, amb tota l'artilleria disponible, era derrotat pel Sevilla. El consol era que restaven encara vuitanta-vuit minuts per arribar al final. Losada, Etoo i Ibagaza, just rere Luque, eren l'esperança d'un equip que fa setmanes es podia dir que convivia amb la mediocritat, però avui ja es pot assegurar, sense por d'equivocar-se, que és del tot vulgar. Xerec, fins i tot.

El gol del Sevilla, com no podia succeir d'altra manera, esperonà els mallorquinistes, que passaren a controlar territorialment el partit. El Mallorca tenia la pilota, però era el Sevilla qui més sensació de perill creava "no es pot ni parlar d'ocasions". Superat el primer quart d'hora, el Mallorca era ja l'amo del matx, però la defensa avançada ordenada per Kresic mantenia l'afició amb un constant ai al cor. Quin patiment! El Mallorca disposava de quatre homes de clar signe ofensiu, però la falta d'idees era desesperant. Paco Soler i Marcos intentaven organitzar, distribuir el joc, però les imprecisions eren una constant. Les errades en l'entrega i el no saber què fer amb la pilota en les proximitats de l'àrea de Notario eren el signe del partit. Imprecisions d'Ibagaza, de Marcos, de Paco Soler, nervis a la parcel·la defensiva i l'empat que no arribava. Casquero, amb un gran xut des de fora de l'àrea, provocà el lluïment de Roa, però aleshores era ja el Sevilla l'amo absolut del partit. El Sevilla estava ben tancadet, acumulava homes al seu propi terreny, a la vegada que cercava el segon gol al contracop. L'afició es limitava a contemplar l'espectacle, reaccionava per moments, però el cronòmetre volava.

Impotència i incapacitat són els millors qualificatius per explicar el desastre que conduí al descans. El Mallorca semblava que volia, però ni podia ni sabia com fer-ho. El Sevilla, com ha succeït setmanes enrere amb altres equips, pareixia el millor equip del món, i just es limitava a defensar la seva porteria i a cercar el contracop. Els de Caparrós, ben posicionats, es varen permetre el luxe d'enviar una pilota al travesser, tudant una clamorosa ocasió de gol. El Sevilla, a la recta final del primer temps, perdonà el segon davant un Mallorca que suspirava pel descans, que vagava sobre el terreny de joc sense nord, sense rumb. Així, ja amb xiulets a la graderia, Turienzo Àlvarez assenyalà el camí dels vestidors. Els mallorquinistes, malgrat perdre, feren un alè. La situació del Mallorca era dramàtica i el públic respongué amb aplaudiments quan es va assabentar que l'Espanyol havia neutralitzat l'avantatge de Las Palmas a Montjuïc.

La segona part començà sense canvis en el Mallorca, però, de sortida, l'anhelada reacció dels homes de Kresic es va veure paralitzada per un fort xut d'Olivera al travesser. En el món del futbol tot és possible i el Mallorca podia encara guanyar, però... El Sevilla deixava el Mallorca amb les vergonyes al descobert. Els homes de Kresic estaven contra les cordes i els homes de Caparrós, com en el primer temps, marcaren quan es complien dos minuts de joc. I Olivera, sol davant Roa, encertà a superar el porter argentí i sentencià el partit. El Mallorca enfilava, ja sense fre, el camí cap a Segona Divisió.

Els homes de Kresic, fruit de l'extrema necessitat, crearen alguna ocasió, però fou un pur miratge, una il·lusió impossible, una quimera. El Sevilla marcà el tercer i després va fer el quart. Començaren els xiulets, es veieren els primers mocadors i els aficionats més disgustats partiren cap a casa. Els canvis introduïts per Kresic de res no serviren i els futbolistes del Reial Mallorca patien sobre el camp. Restava més d'un quart d'hora per al final i el partit ja feia estona que era ben mort. La gran incògnita no era saber si el Mallorca seria capaç de fer un golet ni si el Sevilla completaria la derrota més humiliant perforant un altre cop la porteria de Roa, sinó saber si els mocadors i els xiulets serien unànimes. Kresic es va asseure a la banqueta i, com els futbolistes, just volia acabar de patir. I a la fi, Turienzo assenyalà el final. Clar, els que no partiren ben aviat mostraren el seu descontentament amb mocadors i xiulets. El Mallorca havia sumat una derrota humiliant, vergonyosa. Alemany té ara la paraula.