El Pòrtol cau en el cinquè set

PÒRTOL: Celán, Jennewein, Prieto, Ernesto Rodríguez, Carrasco, Maric "sis inicial", Oliva "lliure", Juan Rodríguez, Alzamora i Todorov.
CARTAGENA: Martínez, Saura, Nogal, Assis, Campbell, Miralles "sis inicial", Sosa "lliure" i Morata.
ÀRBITRES: Padrón i Santiago.
PARCIALS: 21-25, 25-18, 23-25, 25-21 i 6-15, en 26, 24, 28, 32 i 10 minuts respectivament.

El Festival Park no va poder treure profit de les seves opcions a la victòria i va caure derrotat en un partit en què hauria pogut fermar la permanència, i ara continua la lluita per disputar els play-off pel títol. La derrota del conjunt marratxiner fa que perdi posicions en la lluita per la vuitena posició, que dóna opcions per jugar la fase següent del campionat, i haurà d'esperar una doble travelada del Gijón i del Vigo, que ara tenen una victòria més que els mallorquins, en les cinc jornades que falten.

S'ha de dir que els homes de Vallín tingueren opcions per aconseguir la victòria, però els visitants sempre anaren una passa per davant seu. El primer set va començar molt malament per als locals: un 0-6 donà molta seguretat als visitants i va ser una renda que el Pòrtol mai no va ser capaç d'eixugar del tot, i va bastar perquè el Cartagena guanyàs el set amb relativa comoditat. La reacció local es produí al segon parcial, en el qual un inspirat Ernesto Rodríguez conduí els seus a una clara victòria.

Aquest patró es repetí en el tercer i quart sets. Cada un dels dos equips s'anotà un set amb relativa comoditat i, així, tot s'havia de decidir en el cinquè set. La igualtat demostrada en els quatre primers es rompria en només quinze punts. En aquest set els locals pagaren car el gran esforç del quart set. El Cartagena es va mostrar més sencer físicament i, per si això no bastàs, en els moments decisius la sort els va mirar de cara.

El mal començament va pesar com una llosa en la moral dels locals, que veien com tota la feina feta fins llavors s'esfondrava en només uns minuts. La defensa visitant pareixia tenir un imant per aturar les rematades locals; les mans del bloqueig semblaven una murada infranquejable i, així, punt rere punt els locals s'acomiadaven d'una nova oportunitat de continuar lluitant per una plaça de play-off, i ara s'han de centrar a assegurar la permanència.