El Drac Inca fa el ridícul a Tenerife

TENERIFE: Reynés (4), Savane (6), Lewis (18), Diego Sánchez (5) i Carlos Martínez (7) "cinc inicial" Del Tio (6), Yuse Garcia (0), Sabaté (6), Franco (10) i Ivan Rodríguez (8).
18/33 en llançaments de dos punts. 8/31 en tirs de tres punts. 10/16 en llançaments lliures. 33 rebots (24 defensius). 22 faltes personals.
DRAC INCA: Sergi Grimau (5), Ramón Boirdas (5), Willy Villar (7), Alzamora (2) i SAtuckey (11) "cinc inicial" Navalón (7), Puyada (2), Green (14) i Montañana (0).
13740 en tirs de dos punts. 5/18 en llançaments de tres. 12/19 en llançaments lliures. 40 rebots (25 en defensa). 20 faltes personals.
ÀRBITRES: Carlos Mauri i Pérez Niz. Eliminaren per cinc faltes el jugador local Diego Sánchez. Castigaren amb una falta tècnica Franco i amb una antiesportiva Villar.

El Drac Inca més patètic del curs prengué forma a Tenerife. És el Santiago Marín un escenari històricament advers per al quadre mallorquí. En el canvi d'arxipèlag sempre n'ha sortit escaldat, però la derrota que patí anit no té precedents. En plena apoteosi del carnaval, un asumpte d'especial importància a Tenerife, el quadre d'Oliete cercà a l'armari i escollí una disfressa esperpèntica. De fet, hem de dir que jugar pitjor de com ho va fer el Drac Inca ahir no es pot fer. Els homes de José Luis Oliete es topà amb un rival amb un discurs no excessivament convincent, però a base d'acumular errades i més errades entregà un partit que pareixia que tenia perdut abans de començar a jugar-lo.

El començament dels mallorquins resultà espantosa. No havien transcorregut encara cinc minuts i ja havia encaixat un parcial d'11-0 en contra. L'Inca va ser víctima del seu desencert de cara a la cistella rival. El seu problema fou l'excessiu desequilibri existent entre la defensa (la defensa zonal aturà en bona mesura les envestides tinerfenyes) i l'atac.

En aquest apartat, els homes de José Luis Oliete varen estar del tot negats, i prova d'això són els 6 punts que pujà a l'electrònic en els primers deu minuts de partit. En el segon període, els mallorquins no milloraren les seves prestacions i entregaren inconscientment el partit a un rival que no hagué d'accelerar per guanyar-lo. El millor que va fer el Drac Inca va ser l'intercanvi de cistelles en el començament del tercer quart, però no li serví per escursar les distàncies.