TW
0

A aquestes alçades de temporada són pocs els que creuen en el segon projecte de Joan Gaspart, i el més preocupant és que ni el mateix Carles Rexach, el tècnic elegit per liderar-lo, sembla tenir-les totes amb ell mateix, tal com va quedar demostrat en posar ahir el seu càrrec a disposició del president. La situació es fa cada vegada més asfixiant per al Barcelona i només les errades de tercers permeten als blaugranes alimentar el seu futur amb un fil d'esperança. Els esdeveniments devoren la institució i des de l'equip directiu no s'hi troben solucions. No són només les derrotes sofertes a Vallecas o davant Osasuna, és també el deteriorament de la imatge del Barcelona, tal com va quedar patent amb les informacions que aparegueren sobre presumptes gresques sexuals.

La sortida no acaba de veure's i el mateix Gaspart admet que pateix «una depressió esportiva» a causa dels disgusts i de les penes que li causa el seu equip. El president pensa a com variar el rumb i les opcions són innombrables, però de moment no s'ha pres cap decisió transcendent. La més habitual, destituir el tècnic, no es produirà. En altres ocasions s'havia tapat el problema amb una gran contractació, però això sembla que tampoc no ocorrerà, ja que el mercat hivernal suposa grans inversions i el Barça no està en una bona disposició econòmica. A més a més, el termini conclou d'aquí a tres dies, per la qual cosa l'operació seria complicada.

S'ha arribat a parlar que Juan Ramón Riquelme podria ser el revulsiu; des d'Itàlia, es diu que Gaizka Mendieta tornaria al futbol estatal a canvi que el Lazio rebés un bon grapat d'euros, a més del passi de Fabio Rochemback. Tot són incògnites i al Barcelona només li queda a la recambra la Lliga de Campions. Per això, a tot estirar, l'agonia es pot prolongar unes tres setmanes més, perquè el 18 de febrer el Barcelona juga contra la Roma al Camp Nou i una setmana més tard viatja a la capital italiana en un doble enfrontament que determinarà la sort del Barça de Carles Rexach.

A més a més, tot ha succeït just quan els culés s'esperaven el millor, amb un calendari que semblava fet a la mida de la remuntada; i, de fet, el Barça començà amb convincents victòries davant del Saragossa i del Sevilla, però després topà amb inesperades derrotes davant del Rayo Vallecano i l'Osasuna. El pitjor és que, amb aquests sis punts, els culés estarien a només un punt del líder i això és el que més molesta els aficionats.