«Il Capitano» torna a conquerir Vincennes

La cursa, la quarta de la jornada dominical, tengué els ingredients bàsics que converteixen el Prix d'Amérique en una reunió mítica: espectacle i emoció. L'espectacle el posà Il Capitano amb la seva exhibició sobre la pista negra, mentre que l'emoció la posaren les cinc sortides nul·les que precediren la correguda i que desestabilitzaren un poc els cavalls.

La prova va ser pràcticament un monòleg del campió italià, que la comandà del començament fins al final sense que els rivals fessin perillar la seva victòria en cap moment. A les graderies, la majoria francesa no es deixà sentir i va ser engolida per la passió italiana, que s'havia instal·lat a les graderies des de poc després de les 12.30, més de tres hores abans de la gran cita.

El Prix d'Amérique va ser el punt àlgid d'un capvespre comandat per l'espectacle i en què tampoc no faltà la participació mallorquina. Va ser a la darrera cursa, el Prix d'Ambert, amb Gerónimo Nuke It, però el cavall de Pere Miquel Vaquer botà a la sortida i va ser desqualificat.

En el Prix d'Amérique, l'exemplar menat per Gianpaolo Minnucci, que sortí amb el número 18, agafà el cap de la cursa en els primers metres. El cavall que a priori es podia convertir en el seu gran rival, Insert Gedé, quedà un poc endarrerit mentre que Ipson de Mormal i Jackhammer es col·locaren segon i terce, respectivament.

La prova anà avançant sense que a Varenne li passàs factura. Per darrere hi havia una lluita titànica per agafar l'estela del campió de l'any passat. El ritme imposat per Il Capitano era de vertigen. A uns 1.500 metres per arribar a la línia de meta Insert Gedé s'acostà perillosament. L'exemplar menat per Yves Dreux, que havia aconseguit quatre victòries consecutives a Vincennes abans del Prix, era la gran esperança francesa per fer front Varenne i la seva reacció despertà els més de 30.000 francesos que omplien les graderies de Vincennes.