Albert Luque, el nou artiller del Mallorca

El davanter ha encetat la vena golejadora, du nou gols a la Lliga i apunta al Mundial amb els millors

Albert Luque corre cap a la línia de fons després del gol al Madrid. | T.M.

TW
0

La sort d'un equip de futbol depèn dels gols. Els gols, dels golejadors i aquests, de les ratxes. L'ariet del Reial Mallorca, Albert Luque, travessa actualment una d'aquestes ratxes i pot ser un dels pilars sobre els quals s'edifiqui la recuperació de l'equip que, de moment, ja ha sortit dels llocs de descens. El Mallorca depèn d'Albert Luque i aquest, com és obvi, depèn de l'equip per fer la seva feina, és a dir, marcar gols. El número 19 del Reial Mallorca s'ha destapat enguany, a la fi, com a golejador a Primera Divisió i actualment, amb nou gols, es codeja amb els màxims artillers de la categoria i, perquè no dir-ho, no renuncia a anar amb la selecció al Mundial. El de Terrassa debutà a la categoria d'or del futbol espanyol en la temporada 98-99 de la mà d'Héctor Cúper. El davanter lluitava amb els seus companys del filial per salvar l'equip del descens a Segona B i a Cúper no li passaren inadvertides les seves qualitats. Luque jugà tres partits però no aconseguí cap gol.

En la següent campanya, el Reial Mallorca decidí cedir el jugador al Màlaga, un equip que acabava de pujar a Primera, perquè gaudís de minuts i s'anàs acomodant a la categoria. Albert no gaudí de molta continuïtat (tan sols va poder fer tres gols) i tornà a Mallorca per començar la temporada 00-01 sota les ordres de Luis Aragonés. Am el 'Sabio' a la banqueta, el davanter català aconseguí 10 gols, i va ser el segon màxim artiller de l'equip després d'Etoo (11 gols) i empatat amb Ibagaza. La seva velocitat, regat, remat i pegada no passaren per alt als directors tècnics dels grans i en més d'una ocasió el situaren com a company de vestidor de Rivaldo o Raúl. Finalment, emperò, Mateu Alemany aconseguí que es quedàs en el Mallorca un any més i ara, cinc mesos després, es comencen a veure els resultats d'aquesta «inversió». Luque ja ha aconseguit tants de gols com la passada campanya, i això que encara queden 17 partits per arribar al final de la temporada.

Els registres de l'ariet en aquests darrers dos mesos són immillorables, i tan sols el davanter del Reial Madrid, Fernando Morientes, ha pogut igualar les seves xifres (vuit gols en els darrers nou partits). El vermellenc és el quart màxim golejador de la categoria i només és superat pel cèltic Catanha (11 gols) i pels internacionals Urzáiz i Raúl (amb 10 gols cadascú). És per això que el futur del davanter es preveu tan incert com brillant. Per una banda, la seva continuïtat en el Mallorca és tota una incògnita. Mitja Europa es baralla per ell i els seus dies de vermellenc estan contats. Per l'altra, no ha de sorprendre ningú que Luque no descarti anar al Mundial amb la selecció. Tindrà una competència ferotge per un dels quatre llocs que reservarà Camacho pels davanters (els altres tres ja pareixen assignats a Raúl, Urzáiz i Tristán o Morientes), però lluitarà per aconseguir-ho.

Ara bé, el més important és que el jugador és conscient que aquesta ratxa golejadora que porta des de fa dos mesos es pot acabar en qualsevol moment. De fet, Luque ja ha viscut aquesta temporada una ratxa negativa, ja que va estar sense veure porta en cap de les vuit primeres jornades de la competició. El seu primer gol l'aconseguí en el partit a Son Moix contra el Rayo Vallecano quan Bernd Krauss encara era l'ocupant de la banqueta del Mallorca. Luque va ser qüestionat per bona part de l'afició vermellenca, que aplaudia el moment en què abandonava el camp, i el xiulava sense compassió quan fallava qualque ocasió de gol. El davanter superà el clot sense aixecar la veu i ara torna a ser el golejador que ha de menester qualsevol equip, especialment un que lluita per sortir de les darreres posicions de la classificació. I aquesta, la de dortir dels darrers llocs, és precisament la prioritat d'Albert en aquests moments.