Ariel Ibagaza, lesionat davant l'Arsenal, reaparegué a Valladolid.

TW
0

Necessari, quasi imprescindible. Just una estoneta sobre el terreny de joc, i Ibagaza ja ens va fer recordar, si és que algú ho havia oblidat, que la seva presència a l'equip és de capital importància. Ibagaza transpira imaginació, fa bons els companys, els serveix pilotes de gol i, a més, té arribada. És la gran esperança d'un Reial Mallorca ferit que ha entrat en una dinàmica perdedora. Fou el maleït onze de setembre quan Ariel «Caño» Ibagaza caigué lesionat davant l'Arsenal a l'estadi de Son Moix. El migcampista argentí era aleshores un home bàsic a l'esquema mallorquinista, després que la temporada anterior fos el segon màxim golejador de l'equip i es convertís en un dels millors passadors de la Lliga.

La seva feina de creació, malgrat que sovint fou esclavitzat a la banda esquerra, era de capital importància per a l'equip. Ibagaza, poc abans que es complissin els quatre mesos des de la seva lesió, reaparegué diumenge a Valladolid. Ibagaza patí davant l'Arsenal un trencament muscular parcial del recte anterior de la cuixa esquerra. En principi, se li aventurà un període de recuperació de sis setmanes, malgrat que una recaiguda, a mitjans del mes d'octubre, ja deixà clar que no seria fins a finals de desembre quan el futbolista estaria en condicions de retornar a l'equip. Finalment, com se sap, retornà diumenge.

Ibagaza sortí al terreny de joc en el minut 58 i donà un altre aire a l'equip. Demostrà, com no podia ser d'altra manera, que conserva tot el bon futbol que atresora. «Per a mi, abans de res, he d'agrair haver pogut jugar una estona, després d'una lesió molt perillosa... Així i tot, estic disgustat del partit a Valladolid, ja que no poguérem sumar ni un sol punt», explicà el migcampista argentí. El Reial Mallorca, just de sortir Ibagaza al camp, rebé el segon gol, malgrat que ràpidament agafà el control del partit. Ibagaza, sense dubte, fou el més destacat d'un Mallorca que es mostrà sense punteria davant la porteria de l'encertat Ricardo.

«Em va tocar entrar i just ens feren el segon gol. El partit se'ns complicà, malgrat que després, amb el 2-1, vàrem tenir moltes oportunitats... Ja se sap que quan no concretes no es guanyen partits. Així, ara s'ha de millorar molt en la definició i pulir algunes errades que tinguérem. Esperem que diumenge a Las Palmas sumen tres punts, que serien molt importants perquè estam en una situació que no és gens bona», indicà. Ibagaza, mentre va estar en el terreny de joc, no pensà en la lesió ni en la possibilitat de recaure. Ben al contrari, demanà sovint la pilota i els seus companys el cercaren en multitud d'ocasions perquè inventàs, creàs... «La veritat és que estic content, perquè els companys em donaren suport en tot moment... No vàrem poder puntuar, però...», comentà.