Jordi CaballeroPalma03/01/02 0:00
TW
0

El Festival Park Pòrtol acomiadà el 2001 en una situació poc còmoda a la taula de la Superlliga masculina i després d'encadenar una ratxa de derrotes preocupant, però això no pot ocultar que l'any que acaba de tancar pàgina ha estat el millor de la seva curta història. «En vuit anys, hem passat de començar amb només dos equips femenins a col·locar un equip a la Superlliga masculina i, a més, amb una base ben consolidada. És clar que la sort ha jugat a favor nostre, però el més important ha estat la feina que hem fet any a any», assegura el president, Ricardo Ramos.

El fet que ha marcat amb més força els darrers 365 dies del conjunt de Marratxí ha estat el seu primer ascens a la màxima categoria del voleibol espanyol, aconseguit el dia 29 d'abril contra l'Almoradí en el darrer alè (3-2). Seran molts els records que s'enduran els aficionats, jugadors i tècnics de l'entrada a la Superlliga, però el president es queda amb una imatge impactant: el darrer partit del playoff contra l'Almoradí es va decidir per un resultat molt ajustat en el cinquè i definitiu set. «És curiós com per dos o tres punts, una cosa que sembla tan insignificant, puguis estar en una categoria o en una altra», afirma Ramos.

L'ascens ha estat molt beneficiós socialment, però ha complicat les coses en l'aspecte econòmic, com explica Ricardo Ramos: «Socialment, hem passat a ser un club reconegut a les Balears i, a més, hem tornat al voleibol mallorquí allò que li havia donat el Sonamar fa uns anys. Econòmicament, però, ha comportat moltes dificultats, perquè el fet de créixer molt ràpid provoca problemes estructurals. Crec que encara depenem massa de les institucions públiques». Després de l'ascens, retorn a la realitat. El club va haver de fer un gran esforç econòmic per professionalitzar un poc més la seva estructura i per crear un bloc solvent per afrontar la Superlliga amb garanties de permanència. Finalment, amb l'ajuda de les institucions, sobretot del Govern, i la confiança de Festival Park, es va poder construir una plantilla preparada per estar amb els equips de la zona mitjana-alta de la taula.

Els principals fitxatges varen ser el croat Robert Celan, el búlgar Todorov, el central Javier Prieto i l'alemany Axel Jennevein. També arribà un nou entrenador, José Aurelio Delgado Vallín, que venia avalat com a ajudant del seleccionador espanyol. L'inici de la temporada 2001-02 no va poder ser millor: victòria clara contra la Universitat Complutense (3-0) al Pont d'Inca i ratxa positiva que varen dur l'equip a la part alta de la classificació. A mesura que varen avançar les jornades, però, el camí es va anar fent més dur. Les derrotes contra Elx i Gijón varen enviar l'equip fora de les vuit primeres posicions.