Dies després...

Una vegada que ha passat a millor vida, la disputa de la fase prèvia del Campionat d'Espanya de seleccions autonòmiques sub 17, que la setmana passada tingué lloc a Arganda del Rey (Madrid), estam en condicions de poder fer un judici crític del que succeí, ja que hem estat testimonis directes de les incidències que es produïren. En primer lloc, res a dir de l'actuació de tots els efectius que foren seleccionats per Pep Garrido per defensar els colors balears i, d'afegitó, vigents campions de la temporada anterior. Podem garantir que, malgrat les dues derrotres acumulades davant Catalunya i Madrid, foren mereixedors de millor sort. La falta màxima errada en el llançament a càrrec de Paco Cladera (estam segurs que encara no ha digerit el disgust) molt bé podria haver canviat el panorama ja que, en cas que l'hagués aprofitat, el tanteig es podria haver inclinat a favor dels nostres colors. I com és natural, el següent partit contra l'amfitrió podria haver tingut un altre color. Tot ja està consumat. Ara, el que fa falta és que la il·lusió i els ànims dels seleccionats no es vegin afectats, ja que els joves jugadors hauran de repetir d'aquí a tres mesos contra altres autonomies. Entre ells, sens cap dubte, un bergant molt espavilat, el més jove de la selecció, que en el seu primer any com a juvenil no desentonà gens quan el tècnic li donà l'oportunitat de donar rèplica al rival madrileny. Un producte de la pedrera del Son Roca, en el qual la majoria dels jugadors acostumen a fer el bot als conjunts filials del Cide, equip en el qual acaben per donar a conèixer la classe depurada que atresoren. I podem garantir que Rubén Urquiza Gabarri s'està convertint, a poc a poc, en un consumat migcampista que ben aviat voldran aprofitar equips de categoria molt superior a la que actualment milita, en els equips del Centre Internacional d'Educació (Cide). Paraula de la qual molt ens agradaria comprovar la projecció.