Els comptes anuals del Reial Mallorca Societat Anònima Esportiva
han patit canvis substancials en els darrers cinc exercicis. El
principal, sense dubte, és que durant la temporada 1996/97 "la del
retorn a Primera Divisió", la Societat Anònima Esportiva tancà els
seus comptes amb unes pèrdues de 756.373.034 pessetes, mentre que
durant els quatres darrers exercicis els guanys han estat una
constant. Ara bé, s'ha passat d'uns beneficis superiors als 800
milions de pessetes de la temporada 1997/98 "la del retorn a
Primera Divisió" als poc més de 28 milions a la campanya 2000/01.
Un altre capítol important per considerar és el de l'import net de
negoci. Arribà al seu punt més al la temporada 1998/99 quan arribà
als 3.400 milions de pessetes. Un any després es reduïa fins els
3.192 milions per aprovar a la junta d'accionistes del passat dia
21 una xifra de poc més de 2.800 milions de pessetes.
Les pèrdues de les activitats ordinàries del Reial Mallorca han
estat també una constant, malgrat que en aquest cas s'han anat
incrementant temporada rere temporada. En aquesta sentit,
l'exercici 2000/01 ha estat especialment sagnant, ja que les
activitats ordinàries del Reial Mallorca generaren un total de
3.836.469.401 pessetes de pèrdues. És a dir, quasi 1.500 milions de
pessetes més que la temporada 1999/00. Així, si el Mallorca perd
doblers, i molts, com a resultat de la seva activitat ordinària,
just es pot entendres que el compte de pèrdues i guanys surti amb
beneficis saben els ingressos que té l'entitat per la venda de
jugadors.
En aquest aspecte, el resultat d'activitats extraordinàries
(bàsicament, traspassos de jugadors) ha passat dels 131.680.245
pessetes la temporada 1996/97 als més de 4.000 milions del darrer
exercici. I és que una Societat Anònima Esportiva, a la qual la
seva activitat ordinària generà pèrdues la temporada 2000/01 de més
de 3.800 milions de pessetes, només es pot mantenir viva amb la
venda dels seus principals actius, que són els jugadors. En aquest
sentit, s'ha de considerar que a la campanya 2000/01 s'hi ha
d'imputar la venda de Diego Tristán, Burgos, Armando i Stankovic,
però no la de Finidi. El compte de pèrdues i guanys és així un
fidel reflex de la situació econòmica de l'entitat, que Mateu
Alemany s'ha encarregat d'explicar en reiterades ocasions: el
Mallorca necessita vendre futbolistes per equilibrar el seu
pressupost.
D'altra banda, del balanç de situació del Reial Mallorca, es pot
desprendre que els deutes del club es mantenen al voltant dels
9.000 milions de pessetes des de la temporada 1998/99. El Reial
Mallorca SAE tenia un deute el trenta de juny de l'any 99 de 9.763
milions de pessetes, que es va veure reduït a 8.490 milions un any
després. En el darrer balanç de situació, el deute del Reial
Mallorca s'ha vist incrementat una altra vegada. Ara, és de 9.660
milions de pessetes. D'aquesta quantitat global, el Mallorca deu
8.032 milions a curt termini "menys d'un any" i 1.627 milions a
llarg termini "més d'un any".
Finalment, s'ha de considerar també els deutes que tenen altres
entitats amb el Reial Mallorca. Aquesta xifra s'ha tornat a
disparar l'exercici 2000/01, arribant als 6.611.546.593 pessetes.
Una vegada tancat l'exercici 1996/97, al Reial Mallorca li devien
més de 2.534 milions de pessetes, xifra que s'incrmentà fins a
4.385 milions un any després. A la conclusió de l'exercici 1998/99,
el Reial Mallorca tenia deutors per valor de 6.763 milions de
pessetes, la quantitat més alta de la seva història. El trenta de
juny de 1999/00, al Mallorca li devien 4.212 milions de pessetes,
mentre que el darrer exercici era de 6.611.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.