El Mallorca deixà dos punts d'or a Mestalla (1-1)

Sergio Kresic premià la bona feina de Paco Soler en les darreres jornades i li atorgà la confiança de la titularitat, mentre que Marcos era el «sacrificat». Però la gran sorpresa fou a la defensa, en què l'habitual Olaizola ocupà un lloc a la banqueta, mentre que Vicente feia part de l'onze inicial. En el València, Marchena fou l'únic pivot, mentre que Angulo i Vicente se situaven a les bandes del centre del camp i Aimar jugava com a mitja punta. I en atac, lesionat Carew, Salvà fou l'acompanyant de Juan Sánchez.

El València havia de guanyar per dir adéu a la crisi de resultats, per acomiadar els problemes al vestidor i recuperar la confiança perduda. El Mallorca volia també els punts per confirmar el bon moment i situar-se definitivament a la zona tranquil·la de la classificació, per poder mirar cap amunt, sense l'angoixa que crea la proximitat de la zona de descens. El Reial Mallorca mai no havia guanyat a València en un partit de Primera Divisió, però la història és la història i no té la mínima influència quan comença l'espectacle.

El València, de sortida, cercà la porteria de Leo Franco, volia aconseguir un gol aviat, però el Mallorca no començà adormit. El conjunt de Kresic no es limitava a defensar-se i sortia bé al contracop. Tocava la pilota amb rapidesa, l'esfèrica circulava amb fluïdesa i el Mallorca no tenia gaire dificultats per arribar a les rodalies de Cañizares. No hi havia un clar dominador i la pilota viatjava de porteria a porteria. Així i tot, les primeres aproximacions amb algun perill foren per als homes de Rafa Benítez, però Salva, al segon pal, i Juan Sánchez, des de fora de l'àrea no encertaren.

En el minut 12, Paunovic habilità Luque amb el cap i el davanter, davant la sortida de Cañizares, el superà per alt. Un gran gol. El Mallorca començava a rompre la història i s'avançava en el marcador. El València havia de reaccionar obligatòriament, passaren a controlar la pilota, a manejar l'esfèrica, però el seu domini, més fictici que real, era del tot infructuós. Tenir la pilota, moure-la, de res no serveix si no saps com superar la defensa rival. Angulo encadenava errades, imprecisions i entregues al contrari, mentre que Vicente quasi passava desapercebut.

El València no tenia organitzador, ja que Marchena, central reconvertit ara en pivot, no sap ni pot distribuir el joc. Aimar tampoc no reclamava pilota, i els de Benítez adoptaven, com a únic recurs, la pilotada alta cap a l'àrea. El Mallorca es defensava bé, intentava cercar el contracop i Etoo, just quan es complia la primera mitja hora de joc, disposà d'una clara ocasió, però xutà a les mans de Cañizares.

El cronòmetre avançava, el discurs del València quedava sense arguments i un sector de l'afició local començava a xiular. Rafa Benítez cercà solucions durant el descans i donà entrada a Kily González en substitució del desencertat Angulo. La segona part començà amb un aclaparador domini valencianista. Dominaven per complet un Mallorca que, ara sí, estava molt endarrerit. Els homes de Kresic, després d'uns cinc primers minuts viscuts amb l'ai al cor, començaren a tocar l'esfèrica com en la primera meitat. Trobava sortida amb relativa facilitat i Paunovic i Luque fruïren de dues clares ocasions per marcar.

El Mallorca recuperava el seu millor joc, el València dominava sense crear perill i el cronòmetre volava. Benítez donà entrada a Mista en substitució de Salva, però poc o res canvià. Després, Fábio Aurélio suplí Pellegrino i Carboni se situà a l'eix de la defensa. El Mallorca no passava dificultats, però per assegurar el triomf Kresic donà entrada a Marcos en substitució de Luque quan faltava un quart d'hora. Els vermellencs tenien el partit encaminat, però, a falta de deu minuts, una internada de Kily González va fer possible que Mista, a boca de canó, empatàs el partit.