El Mallorca goleja el líder

MALLORCA: Leo Franco (2), Campano (2), Olaizola (2), Miquel Àngel Nadal (2), Siviero (2), Miquel Soler (2), Paco Soler (3), Àlvaro Novo (2), Paunovic (2), Etoo (3) i Luque (3).
Marcos (1) substituí Paunovic en el minut 68, Biagini (1) suplí Luque en el minut 75 i Robles (1) entrà per Àlvaro Novo en el minut 80.
DEPORTIVO: Molina (1), Héctor (1), César (1), Hélder (0), Capdevila (1), Víctor (1), Sergio (0), Düscher (0), Amavisca (0), Djalminha (0) i Pandiani (1).
Valerón (1) substituí Sergio en el minut 55, Tristan (1) suplí Amavisca en el minut 62 iScaloni (1) entrà per Héctor en el minut 77.
ÀRBITRE: José Javier Losantos Omar (1) del Comitè basc. Amonestà Olaizola en el minut 14, Etoo en el minut 42, Djalminha en el minut 68 i Leo Franco en el minut 74.
GOLS:
1-0: minut 8, Etoo aprofita una indecisió entre Molina i un defensor per fer-se amb la pilota i centrar cap el punt de penal on Luque, sol, just ha d'espitjar l'esfèric per marcar.
2-0: minut 26, xut ras i sec de Luque des de fora de l'àrea que Molina no pot aturar.
2-1: minut 28, centrada de Víctor i Pandiani, que supera Olaizola en el bot, connecta un gran cop de cap.
3-1: minut 51, centrada de Campano des de la banda dreta, Etoo deixa passar l'esfèric i Paunovic, sol a l'esquerra, supera Molina.
4-1: minut 80, gran passada d'Etoo a Campano que, després de retallar al seu defensor, marca amb un xut col·locat i suau.
INCIDÈNCIES: Es guardà un minut de silenci en memòria de J. C. Lorenzo i Guillem Bennàssar, exjugadors del Reial Mallorca.

Reaparegué el millor Mallorca, i amb un futbol eminentment pràctic humilià un patètic Deportivo (4-1). El conjunt gallec fou superat per l'onze de Kresic, que sabé sempre com jugar al líder. El Mallorca cercà el gol d'inici, es defensà amb ordre i sense imprecisions, va moure amb criteri la pilota al centre del camp, redescobrí el golejador Luque i certificà que Etoo, a més de moltes altres virtuts, és un gran passador. Sergio Kresic, a poc a poc, perfila el seu onze titular. Ahir, Paco Soler recuperà la titularitat perduda a Liberec i se situà "clar" com a únic pivot. A més, i mentre Ibagaza es recupera, Paunovic es consolida a la banda esquerra del centre del camp. En atac, es col·locaren la parella de quasi sempre. És a dir, Etoo i Luque.

El Reial Mallorca afrontava la visita del totpoderós Deportivo amb la necessitat de guanyar. Els homes de Kresic havien de menester els punts per refermar la seva confiança, després del desastre de Liberec, i millorar la seva delicada situació a la classificació. Just sortir ja es pogué veure que, ben al contrari que uns dies abans a la República Txeca, el Reial Mallorca estava ben concentrat. El conjunt de Kresic tenia la pilota, dominava el centre del camp, i mantenia el conjunt gallec tancat a la seva parcel·la. Etoo, quan sols s'havien disputat set minuts, aprofità una indecisió entre Molina i un defensor per aconseguir la pilota i cedir-la a Luque que, sol al punt de penal, just l'hagué d'espitjar. El Reial Mallorca ja guanyava a un líder que, fins aleshores, res no havia fet.

El gol havia de fer despertar els gallecs, per força havien de reaccionar. I, per moments, el Deportivo semblà avançar metres, cercar la porteria de Leo Franco amb més convicció. Víctor va fer intervenir el porter mallorquinista per primer cop quan es complia el primer quart d'hora, però poca cosa més. El Reial Mallorca, altre cop, es va fer amb el domini de la pilota i del partit. Els gallecs, altre cop, tenia força feina en intentar que el Mallorca no marcàs. Tanmateix, no ho evitaren, ja que Luque rebé una bona pilota de Siviero i, des de fora de l'àrea xutà ras i sec. La tardana estirada de Molina no evità el segon gol mallorquinista.

El conjunt de Kresic no tingué temps d'assimilar la nova situació, ja que Pandiani, de cap, reduí l'avantatge vermellenc dos minuts després. El Deportivo, esperonejat pel gol, intentà reaccionar, però ho va fer sense gaire profunditat. El Reial Mallorca, després d'uns instants de desconcert, recobrà la iniciativa, Etoo no arribà a una gran passada de Luque, i s'arribà al descans. Restaven encara quaranta-cinc minuts, una eternitat perquè el Reial Mallorca rubricàs un gran triomf.

La segona part s'inicià sense canvis. En tot cas, el Deportivo, ara sí, tenia el control de la pilota. Al Mallorca, amb avantatge en el marcador, ja li anava bé que fos el conjunt gallec qui tingués la pilota, a l'espera de la millor ocasió per crear perill al contracop. Irureta, sempre dret, es desesperava a la banda, però els seus homes eren incapaços de superar l'ordenada defensa mallorquinista. Djalminha era del tot inèdit, Pandiani just era perillós a les pilotes altes, i el centre del camp no sabia com distribuir el joc.

Paunovic, en una jugada de contracop, sentencià el partit quan aprofità una passada de Campano per superar Molina amb un gran xut. Irureta cercà solucions i donà entrada ben aviat a Valerón en substitució de Sergio. El Deportivo incrementà el seu domini, es va fer amb el control absolut de la pilota, mentre que el Mallorca es defensava bé i no desaprofitava la mínima oportunitat per cercar el contracop. El Deportivo necessitava gol i Irureta tenia encara la millor arma a la banqueta. El tècnic basc del Deportivo se la jugà "no tenia altre remei" i Tristán sortí al camp, mentre que Amavisca es retirava als vestidors. Irureta retocava així el sistema cercant una remuntada que semblava impossible.

De fet, i malgrat el domini territorial del Deportivo, era el Mallorca qui disposava de les més clares oportunitats. Un xut de Campano fou rebutjat a còrner per Molina i, poc després, Luque, amb un dispar llunyà, estavellà la pilota al pal. La guerra tàctica era aleshores més que dura que mai. Sergio Kresic donà entrada a Marcos en substitució de Paunovic, però res no varià. El Deportivo continuà dominant, controlant la pilota, però quan arribava al voltant de l'àrea mallorquinista mai no sabia què fer. Els homes de Kresic, per la seva part, es defensaven bé i quan recuperaven l'esfèric el movien amb criteri. El Reial Mallorca jugava bé, molt bé, semblava el dels darrers anys, i superava amb solvència el líder.

Biagini substituí Luque, que es retirà als vestidors amb una gran ovació, Scaloni agafava el lloc d'Héctor i el partit no canvià de paràmetres. Però faltava encara la traca final. Fou a deu minuts del final quan Campano aprofità una gran passada d'Etoo per fer el quart. Abans, deixà assegut el seu marcador. I així, amb infructuós domini del Deportivo, s'arribà al final. El Mallorca havia guanyat.