Pep VergerPalma15/11/01 0:00
TW
0

La família mallorquinista està de dol. Ha mort Juan Carlos Lorenzo. El mític entrenador del Reial Mallorca que conduí el Reial Mallorca de Tercera Divisió fins a Primera, morí ahir a Buenos Aires als 79 anys d'edat. Lorenzo patia una infecció pulmonar i una diabetis que finalment han acabat amb la seva vida. Juan Carlos Lorenzo firmà pel Reial Mallorca el 30 de juliol de 1958, després que Alfredo di Stefano, de vacances a l'Illa, recomanàs la seva contractació al directiu vermellenc Santandreu. El president del Reial Mallorca Jaume Rosselló li va fer una oferta, que Lorenzo acceptà d'immediat. Firmà com a jugador-entrenador amb la clara ambició d'aconseguir l'ascens a Segona Divisió. El Mallorca militava aleshores a Tercera i la temporada anterior havia perdut l'ascens, després de perdre a Altabix (4-2) amb l'Elx en el partit de tornada. Així, el triomf aconseguit pel Mallorca en el partit d'anada (1-0) no serví de res i el Mallorca continuà a Tercera Divisió. Juan Carlos Lorenzo fou l'aposta decidida del president i, amb una renovada plantilla, Lorenzo inicià la temporada.

La temporada no pogué ser més exitosa, ja que el Mallorca, de la mà de Juan Carlos Lorenzo, que tant feia de jugador com d'entrenador, arrasà a Tercera Divisió, superant tots els rècords possibles. De 30 partits disputats, el Mallorca en guanyà 25, n'empatà quatre i just en va perdre un "a Inca, davant el Constància". El camí cap a Segona, acabada la Lliga, no estava encara acabat, ja que restaven per superar dues eliminatòries per aconseguir l'ascens. La primera dificultat fou el Sans, però el Mallorca empatà en terres catalanes i guanyà 3-0 al Lluís Sitjar. La segona i definitiva eliminatòria l'emparellà amb el Tarragona. El partit d'anada finalitzà amb empat a dos, mentre que a la tornada el conjunt de Juan Carlos Lorenzo humilà el conjunt català i guanyà per 6-0. En aquest partit, curiosament, Lorenzo fou expulsat en el minut 44. L'ascens a Segona Divisió, ara sí, era una realitat. Juan Carlos Lorenzo ho havia aconseguit amb homes com Febrer, Cobo, Forteza, Currucale, Villamide...

Juan Carlos Lorenzo inicià la temporada 1959/60, també com a jugador-entrenador, malgrat que les seves aparicions sobre el terreny de joc foren poques. Febrer, Arqué, Diego, Cobo, Forteza, Currucale, Villamide... gaudiren de trenta dies just de vacances. A més, s'incorporaren a l'equip Rodríguez II, Ladaria, Guillamón, Mir... El Reial Mallorca es situà ben aviat en la lluita per l'ascens i quedà clar que Còrdova i Jaén serien els grans rivals en aquell grup Sud de Segona. El Reial Mallorca arribà al darrer partit de Lliga amb el Còrdova en primera posició, amb 39 punts, mentre que el conjunt vermellenc en tenia un menys. El Còrdova necessitava guanyar en el darrer partit per assegurar-se l'ascens, però fou derrotat pel San Fernando. Així, com el Mallorca guanyà en el camp del Vallejo davant el Llevant (1-2), aconseguí l'ascens a Primera Divisió. Juan Carlos Lorenzo havia situat el Mallorca a la màxima categoria del futbol espanyol en dues temporades. Formava ja part de la història viva del Reial Mallorca.

I a la primera temporada del Reial Mallorca en Primera Divisió, Juan Carlos Lorenzo fou destituït. El quatre de desembre de 1960, el Mallorca empatà a Palma amb l'Athletic de Bilbao i es col·locà coer. Una setmana després, el Mallorca guanyà l'Oviedo a Palma (1-0), però la directiva destituí Lorenzo el dimarts següent i Saso es va fer càrrec de l'equip. Sis anys després, la temporada 1966/67, Lorenzo retornà al Mallorca. L'equip era a Segona i Lorenzo aconseguí la permanència.