L'assaig mundialista no serví de gaire

ESPANYA: Casillas, Puyol, Hierro, Nadal, Juanfran, Mendieta, Valerón, Guardiola, Munitis, Raúl i Diego Tristán.
Canvis: Ricardo per Casillas, Torres per Puyol, Valerón per Guardiola, Sergio per Mendieta, Morientes per Diego Tristán i José Ignacio per Raúl.
MÈXIC: Òscar Pérez, Claudio Suárez, Manuel Vidrio, Melvin Brown, Arellano, Morales, Alberto García Aspe, Gerardo Torrado, Johan Rodríguez, Francisco Palencia i Alves.
Canvis:A. Rodríguez per J. Rodríguez, Denigris per Palencia, Sánchez per Pérez, Saavedra per Arellano i García per Aspe.
ÀRBITRE: Domenico Messina (Itàlia). No amonestà cap jugador de cap selecció.
GOL:
1-0: minut 72, Raúl.

Espanya guanyà per 1-0 la selecció mexicana en partit de preparació per al proper Mundial de Japó i Corea. Primera part molt avorrida i sense gols, en què Espanya i Mèxic no demostraren la qualitat futbolística que se'ls suposa pel fet de ser dues seleccions claasificades per al pròxim Mundial. Sempre quedarà l'excusa de l'estat de la gespa de l'estadi Nuevo Colombino, veritablement lamentable, i la por d'alguns jugadors espanyols d'una possible lesió. Començà el partit amb suficients al·licients per entendre el ple absolut a les graderies. La possibilitat de veure els «exiliats» Guardiola i Mendieta, de confirmar el pletòric estat de forma de Puyol, la titularitat de Nadal des de fa deu anys, però, sobretot, l'esforç d'alguns jugadors que s'estaven jugant guanyar-se la definitva confiança de Camacho. Ahir no va sortir res a jugadors com Diego Tristán, Mendieta i Guardiola, homes tècnics que no estan acostumats, o no ho volen, a jugar en «pataters» com el d'ahir.

Per tot això, el partit ve decebre. Pràcticament res a destacar dels primers quaranta-cinc minuts. Només que la nova gespa, sense arrels, no aguantà ni els primers cinc minuts. La represa no fou millor però almenys hi hagué un gol, a més d'interminables canvis. No hi havia límit, i sí la possibilitat de veure debuts, els de Torres i Ricardo, al combinat espanyol. La primera ocasió del partit arribà als cinc minuts d'aquesta segona part i curiosament fou per a Mèxic. Dos davanters americans no culminaren, a poc menys d'un metre de la línia de porteria d'Iker Casillas, un contracop ben trenat pels migcampistes de Javier Aguirre, en una de les escassíssimes ocasions en què trepitjaren l'àrea local.

Fou Raúl qui s'encarregà, a un quart d'hora per al final, de donar l'única satisfacció als milers d'espectadors que donaren suport als seus representants del futbol, que ahir eren de dol. Es guardà un sepulcral minut de silenci pel terrible accident de trànsit que succeí poques hores abans a la carretera de Huelva. El davanter del Reial Madrid marcà el seu gol vint-i-tres amb la selecció després d'un cop de cap del seu company Fernando Hierro a la sortida d'un córner que deixà una pilota fàcil als peus d'un dels màxims favorits a guanyar la propera Pilota d'Or.

Res més, i molt haurà de millorar el combinat espanyol si el tècnic, José Antonio Camacho, com manifestà amb la boca gran a la prèvia, vol poder exigir el màxim triomf al Mundial. Amb els jugadors d'ahir, o les ganes d'ahir, ni pensar-ho. La nota positiva fou, una vegada més, per a l'afició. Huelva es bolcà amb la selecció (des de fa dies no hi havia cap entrada a la venda oficialment) i demostrà que el millor del futbol espanyol són, sens dubte, els aficionats. En definitiva, es va tractar d'un enfrontament internacional que no passarà a la història més que pel 23è gol de Raúl González, l'aniversari de deu anys d'internacionalitats, i amb titularitat, del manacorí Miquel Àngel Nadal i els debuts de nous jugadors amb la camiseta de la selecció.