El Madrid fou més eficaç que el Barça

R.MADRID: Casillas, Salgado, Hierro, Pavón, Raúl Bravo, Figo, Makelele, McManaman, Zidane, Raúl i Morientes.
Iván Helguera per Morientes minut 63.
BARCELONA: Bonano, Puyol, Christanval, De Boer, Coco, Xavi, Gabri, Cocu, Kluivert, Overmars i Rivaldo.
Rochemback per Overmars al minut 68, Saviola per Christanval al minut 76 i Gerard per Cocu al minut 87.
ÀRBITRE: Evaristo Puentes, del col·legi gallec. Amonestà els jugadors Salgado, Coco, Rochemback, Cocu i Raúl Bravo.
GOLS:
1-0: minut 24, Morientes.
2-0: minut 93, Figo.

El Reial Madrid sumà tres punts vitals davant el Barcelona en un «clàssic» decebedor, sense futbol de qualitat. El gol de Morientes fou el més destacat del partit, del qual s'esperava molt més per les estrelles que hi havia damunt el terreny de joc, encara que cap d'elles no brillà. El conjunt de Carles Rexach tingué la pilota en el seu poder. Fou l'amo i senyor del matx quant a possessió, però aquesta paciència, que la majoria de les vegades és una virtut, es convertí en un defecte quan als blaugranes se'ls ennigulà la vista a l'àrea d'Iker Casillas. Tot aquest control de joc es traduí en situacions avantatjoses davant un Madrid en el qual Makelele hagué de triplicar-se per tapar forats fins que l'entrenador madridista optà per situar McManaman en el centre i Zidane per la banda esquerra, però li faltà precisió en el darrer passi, i així acabaven les seves arribades a porta.

Els de Del Bosque tàcticament es mostraren inferiors, però com sol passar en aquest tipus de partits amb grans figures, qualsevol acció, qualsevol detall sol ser decisiu. Una pilota de Zidane en profunditat cap a McManaman acabà amb una centrada al segon pal de l'anglès que rematà Raúl, tocà Frank de Boer i culminà sobre la línia Morientes de cap. Acabà amb aquesta sequera quasi desesperant i posà en avantatge un Reial Madrid que estava sent inferior, però que sabé aprofitar la seva única ocasió i després desesperà Rivaldo. Els joves Pavón i Raúl Bravo pareixien dos veterans. El brasiler només mostrà gotes de qualitat i tingué enfrontaments amb Fernando Hierro.

Kluivert, un dels homes clau en el «clàssic», quasi no es veié, Overmars aprofità un parell d'internades per crear perill en la defensa blanca, Figo ho intentà, Raúl i Zidane quasi no aparegueren en escena, però fou qui, juntament amb McManaman, començà a decantar la balança amb l'acció del minut 24. Abans del descans el matx havia estat molt fluix, poc brillant, però a la represa fou un cúmul d'errades i d'interrupcions. El Madrid jugà amb el resultat favorable i el Barcelona no sabé trobar-se. L'únic que el salvà fou la incertesa del marcador. Una paret entre Zidane i Raúl, que envià fora, fou el més destacat dels primers vint minuts d'una segona meitat decebedora.

Del Bosque no tardà gaire a reforçar el centre del camp fent entrar Iván Helguera en el lloc de Morientes. Rexach contestà amb el mateix moviment fent entrar Rochemback per Overmars, però més tard el català se la jugà amb Saviola en el lloc de Christanval. L'excessiva dependència del resultat del Reial Madrid deixà viu el Barcelona, tant que Kluivert i sobretot Gabri estigueren a punt de la igualació, però Casillas, molt encertat, ho evità. Aquesta victòria els dóna ales, sobretot tenint en compte la necessitat de punts que tenien pel desavantatge respecte del líder. El Barcelona mai no havia perdut al Bernabéu quan hi arribava amb avantatge a la taula classificatòria.