Un penal, un gol al descompte i tres punts (2-0)

El Reial Mallorca agafa aire, respira una mica més tranquil, després de guanyar (2-0) el Tenerife. El conjunt de Kresic, gràcies a un rigorós penal i a un gol de Miquel Soler en el descompte, s'endugué els tres punts, malgrat que mostrà els defectes de quasi sempre. Així i tot, seria injust no reconèixer una tímida, però insuficient millora davant un rival que no va fer res per puntuar a Palma. Sergio Kresic continua amb la idea de començar la casa pels fonaments, que no és mala idea, i tornà a alinear tres centrals, amb Campano i Miquel Soler per les bandes. El Mallorca ha de guanyar així en consistència defensiva, malgrat que les dificultats a l'hora de crear foren les de quasi sempre.

El Mallorca agafà la possessió de la pilota de sortida o per ventura fou el Tenerife qui renuncià a tenir-la. Fos com fos, el cert és que el conjunt de Kresic dominà territorialment el Tenerife. Poc abans que es complís el primer minut, Campano disposà de la primera gran ocasió, però el seu xut, després de tocar Pablo Paz, s'estavellà en el pal. El Tenerife deixava fer al conjunt vermellenc, es defensava amb ordre i cercava la sorpresa del gol al contracop. Pepe Mel no desaprofità l'avinentesa i va fer jugar Pep Lluís Martí i Xisco Muñoz, dos exmallorquinistes que, tot i assegurar que no arribaven a casa amb ànim de revenja, segur que volien demostrar als que els deixaren partir que s'havien equivocat. A tot això, Etoo, completament sol al segon pal, no encertà a convertir en gol una treta de cantonada efectuada per Campano. El centre del camp mallorquinista no sabia com superar l'ordrenada defensa canària i Etoo tudava la seva qualitat massa lluny de l'àrea. Passada la primera mitja hora de joc, i quan els primers badalls feien acte de presència, Rodríguez Santiago animà la festa dominical del futbol sancionant amb penal una rigorosa caiguda de Luque dins l'àrea. De res no serviren les protestes de Javi Venta, presumpte autor del penal, i Etoo inaugurà el marcador.

Jugant amb tres centrals, les pujades dels dos laterals (Campano i Miquel Soler) són fonamentals perquè l'equip tengui perillositat i ahir foren quasi nul·les. A més, en el centre del camp faltaren idees amb la pilota als peus, mentre que a l'atac Etoo es perdia massa lluny de l'àrea i Luque era pràcticament inèdit. Però restaven encara quaranta-cinc minuts, que amb mínim avantatge mallorquinista es presentaven especialment atractius. El Tenerife havia de cercar l'empat i Pepe Mel donà entrada a Slovack en lloc de Manel. El conjunt canari millorà una mica, però el gol no arribava. El tècnic canari, la necessitat et fa valent, donà entrada a Marioni en substitució de Bino. El Tenerife controlava ara la pilota, mentre que eren els homes de Kresic els que cercaven el contracop. Els mallorquinistes semblaven conformar-se amb el mínim triomf i el Tenerife anava incrementant el seu domini. Les imprecisions del Mallorca s'anaren convertint en una constant i els aficionats, malgrat la victòria, mostraren el seu descontentament per moments.

Iván Ania, a qui el Mallorca no havia volgut fitxar abans que es tancàs el termini d'inscripció, era ja el millor del Tenerife, però el marcador no es movia. Kresic, a la banqueta, cercava solucions. Així, sortí Paco Soler en substitució de Paunovic. Es tractava de donar consistència al centre del camp, d'aguantar el resultat i d'intentar aprofitar alguna contra per sentenciar el partit. Biagini sortí en el lloc de Luque, però poc o res canvià. Un cop de cap de Marcos al travesser en faltar vint minuts per al final animà els mallorquinistes, però el joc del conjunt de Kresic era, com a molt, discret. El Tenerife, en tot cas, no ho feia millor que el Mallorca i la seva impotència era també evident. M. Soler i Etoo feren dues bones incursions, però la tranquil·litat no arribà. El partit era viu. I, finalment, Miquel Soler, en el descompte, va fer el gol de la tranquil·litat. No hi havia temps per a més.