El Mallorca reacciona (3-0)

0 RAYO VALLECANO: Etxeberria (1), Cota (1), Graff (1), De Quintana (1), Míchel (1), Roy (0), Corino (1), Bolo (0), Pablo Sanz (0), Helder (0) i Arteaga (0).
Peragón (1) i Lluís Cembranos (2) substituïren Helder i Arteaga en el minut 46 i Bolic (1) suplí Pablo Sanz en el minut 68.
ÀRBITRE: Pino Zamorano (2) del Comitè de Castella-La Manxa. Amonestà Marcos en el minut 46 i Corino en el minut 48.
GOLS:
1-0: minut 5, Luque treu un còrner en curt sobre Campano, que envia la pilota a l'interior de l'àrea on un defensa rebutja. Àlvaro Novo, atent, supera Etxeberria amb un bon xut des de fora de l'àrea.
2-0: minut 73, gran passada de Marcos a l'interior de l'àrea on Luque, després de controlar, envia l'esfèric lluny d'Etxeberria.
3-0: minut 80, Paunovic roba la pilota i se'n va dret cap a la porteria madrilenya, superant Etxeberria en la seva sortida.
INCIDÈNCIES: Un total de 15.964 espectadors presenciaren el partit a Son Moix, deixant a les taquilles 2.945.000 pessetes.
El públic digué adéu a l'equip amb una ovació. Era el just premi a un bon partit en el qual se sumaren tres punts de vital importància per iniciar la remuntada a la classificació.

El Mallorca superà (3-0) el Rayo Vallecano en el debut de Sergio Kresic, retrobà velles virtuts i aconseguí tants gols com en els vuit partits anteriors. La millora fou substancial, malgrat que resta encara molta feina a fer. Àlvaro Novo aprofità un rebuig de la defensa madrilenya, quan just s'havien disputat cinc minuts de joc, per inaugurar el marcador des de la frontal de l'àrea. El Mallorca encarillà així el debut de Sergio Kresic a la banqueta mallorquinista. El tècnic croata, de fet, no va fer res de l'altre món, no s'inventà cap sistema tàctic revolucionari, ni comptà amb homes fins ara poc habituals... Es limità, que no és poc, a emprar el sentit comú i fer jugar els que tothom té al cap. És a dir, que situà sobre el terreny de joc una defensa de quatre "Olaizola, Fernando Niño, Miquel Àngel Nadal i Miquel Soler", mentre que a la parcel·la central es col·locaren Engonga i Marcos, com a pivots, i Àlvaro Novo i Campano se situaven a les bandes. I a l'avantguarda, Etoo i Luque. Res de nou, just sentit comú. El conjunt de Kresic, amb avantatge en el marcador, jugà un bon partit fins que es complí el primer quart d'hora. Després, ni fu ni fa. Millor, però sense excessos.

En tot cas, també és cert que el Mallorca recuperà l'ordre i la disciplina d'altres temps, i que les errades individuals foren ocasionals. El gol matiner del conjunt mallorquinista no enfonsà al Rayo, que amb el pas dels minuts, i per moments, es va fer amb el domini de la pilota. Ara bé, els madrilenys, amb Bolo com a home més avançat, mai no arribaren a crear seriós perill sobre la porteria de Miki "Leo Franco es ressentí de la lesió durant l'escalfament previ a l'inici". El Mallorca, sense fer un ou de dos vermells, tenia el partit completament controlat. Guanyar, sumar els tres punts, recuperar confiança en les pròpies possibilitats era el bagatge momentani poc abans que es complís la primera mitja hora de joc. Etoo i Fernando Niño, primer, i Luque, poc després, pogueren marcar, però Etxeberria ho impossibilità. Encara abans d'arribar al descans, Kresic es va veure obligat a substituir Fernando Niño amb problemes musculars. Paunovic entrà en el terreny de joc per situar-se a la banda esquerra del centre del camp, Novo canvià de banda, Campano endarrerí la seva posició i Olaizola es col·locà de central. Tot, dins la lògica. Així, amb mínim avantatge mallorquinista i tímids intents madrilenys s'arribà al final dels primers quaranta-cinc minuts.

Gregorio Manzano intentà dotar de més poder ofensiu el seu equip i donà entrada a Lluís Cembranos i Peragón a la segona meitat. Poc o res guanyà el conjunt madrileny, malgrat que al Mallorca, per moments, ja li anava bé que fos el Rayo qui disposàs de la pilota. Lluís Cembranos aprofità una badada de Nadal i la posterior topada de Marcos i Miquel Soler per guanyar la línia de fons. Fou el primer avís seriós dels madrilenys. Restava encara més de mitja hora per endavant i el Mallorca semblava ja renunciar a la pilota. Els de Kresic, emperò, no renunciaven a ampliar el seu avantatge, però al contracop. El Rayo movia la pilota, la feia córrer de banda a banda, però sense cap perill. El pas dels minuts incrementà el domini dels madrilenys, al temps que anava espaiant els contracops mallorquinistes. Bolo, en el minut 62, disposà d'una clara oportunitat, però la seva rematada amb el cap sortí fora per poc. Uff! Restava encara tot un món i el Mallorca, aleshores, ja no aconseguia fer dues passades seguides. Just la innocència del Rayo feia possible que el marcador continuàs amb avantatge.

Kresic cercà forces per l'avanguarda i donà entrada a Biagini en el lloc d'Etoo. La rèplica madrilenya tingué un marcat caràcter ofensiu, ja que Pablo Sanz abandonà el terreny de joc i fou reemplaçat per Bolic. El Mallorca recuperà el pols al partit, mentre que el Rayo semblava haver acabat les forces. Així, en el minut 73, Marcos envià una pilota a l'interior de l'àrea on Luque, després de fer un gran control, superà Etxeberria. Era el gol de la tranquil·litat. El Rayo Vallecano intensificà el seus intents ofensius, però no aconseguia aproximar-se amb perill a la porteria de Miki. Els madrilenys cercaven el gol i el Mallorca just havia d'aprofitar les errades rivals per aconseguir augmentar el seu avantatge. Paunovic aprofità una mala passada dels madrilenys per robar l'esfèric i superar Etxeberria en la seva sortida. El Mallorca sumava així tres punts d'or, havia aconseguit tants gols en un partit com en els vuit anteriors. Era el millor debut.