Krauss, destituït després del ridícul davant Europa

MALLORCA: Roa (0), Olaizola (0), Miquel Àngel Nadal (0), Fernando Niño (0), Miquel Soler (0), Marcos (0), Paunovic (0), Campano (1), Cristian Díaz (0), Luque (1) i Etoo (0). Fatih (0) substituí Miquel Àngel Nadal, lesionat, en el minut 25, Carlos Domínguez (-) suplí Cristian Díaz en el minut 54 i Àlvaro Novo (-) entrà per Campano en el minut 76.
SCHALKE 04: Reck (1), Van Kerckhoven (1), Matellán (1), Hajto (2), Thon (1), Sand (3), Van Hoogdalem (1), Asamoah (2), Waldoch (1), Vermant (1) i Wilmots (2). Buskens (1) substituí Wilmots en el minut 74, Kmetsch (1) suplí Van Hoogdalem en el minut 78 i Nemec (1) entrà per Thon en el minut 80.
ÀRBITRE:Jan Wegereef (1), d'Holanda. Expulsà Etoo en el minut 26, després que agredís un defensor del Schalke 04. Amonestà amb targeta groga Sand en el minut 40 i Marcos en el minut 50.
GOLS:
0-1: minut 14, Sand, amb el cap, deixa la pilota a Van Hoogdalem que, completament sol, just ha d'espitjar l'esfèrica al fons de la porteria de Roa.
0-2: minut 19, penal de Miquel Àngel Nadal a Asamoah, que Hajto transforma en gol.
0-3: minut 77, Asamoah aprofita un rebuig de Roa, després d'un xut de Sand.
0-4: minut 84, Sand, de cap, des de l'interior de l'àrea petita.
INCIDÈNCIES:No s'omplí l'estadi per presenciar el partit. Menys de 20.000 espectadors acudiren a l'estadi de Son Moix. Molts d'aficionats abandonaren la seva localitat després que el Schalke 04 fes el tercer gol del seu compte.

Prou! Basta! Bernd Krauss ha de deixar la banqueta mallorquinista tan aviat com sigui possible. Ahir, el pitjor Mallorca des de fa molt temps fou humiliat pel Schalke (0-4) a la Lliga de Campions. Just la falta d'ambició dels alemanys i la seva prudència evitaren una derrota molt més contundent. En tot cas, l'expulsió d'Etoo, quan el Mallorca ja perdia per zero a dos, pot servir d'excusa per justificar la continuïtat del tècnic alemany. Bernd Krauss, altre cop, s'oblidà de la lògica i, ja de sortida, sorprengué tothom alinenat Paunovic en el centre del camp i deixant Paco Soler a la banqueta. A més, la banda esquerra de la parcel·la central no va ser, com era d'esperar, per a Àlvaro Novo, sinó per a un, fins ara, sempre desencertat Cristian Díaz.

El conjunt vermellenc, tal com succeeix massa sovint en la present temporada, ha perdut ja totes les virtuts que feren possible que l'equip jugui enguany la Lliga de Campions. L'ordre i la disciplina són ja història, i sobre el terreny de joc res no queda d'aquell voluntariós equip, amb molta qualitat, que podia tutejar qualsevol rival, per molta entitat que tingués. El Mallorca està romput, trencat, sense idees, insegur en defensa, sense verticalitat ni ordre i amb una davantera que viu dins la més absoluta de les mediocritats. Ibagaza no hi és i s'ha perdut el millor passador, el segon millor golejador de l'equip la temporada passada, però la seva absència ja no pot servir per justificar el mal joc que, reiteradament, exhibeix l'equip.

El Mallorca deixà ben clar des del xiulet inicial que ahir no tenia un bon dia i acumulà imprecisions. Abans que es complís el primer quart d'hora, Sand deixà la pilota a Van Hoogdalem a l'interior de l'àrea i aquell, completament sol, just hagué d'espitjar l'esfèrica per inaugurar el marcador. Quatre minuts després, Miquel Àngel Nadal feia un clar penal sobre Asamoah i Hajto s'encarregava de transformar la pena màxima en gol.

El Mallorca exhibia, altre cop, el mostrari sencer de defectes. En el centre del camp, sense Engonga "lesionat" ningú no volia la pilota i les errades en l'entrega eren una constant. Paunovic gairebé no entrava en joc i quan ho feia era per servir la pilota al rival. Etoo i Luque eren poc més que uns espectadors de luxe i la defensa es mostrava insegura. Els futbolistes del Schalke 04 responien amb un gran triomf a la setmana de crisi interna que han viscut a Palma. La plantilla mallorquinista, per la seva banda, era la pura imatge de la impotència, de la vergonya.

Etoo, en el minut 25, reclamà un penal, s'encarà amb un contrari, li amagà un cop de cap i li pegà amb la mà. L'àrbitre ho va veure i li mostrà la cartolina vermella. Etoo, que ja va ser expulsat davant el Saragossa, no havia après la lliçó, malgrat demanar disculpes a la conclusió d'aquell partit. A més, el davanter camerunès, que demostrà un excés imperdonable de nervis, s'encarà amb un sector d'aficionats que el xiulaven mentre es dirigia al túnel de vestidors. I com que les desgràcies mai no vénen soles, Miquel Àngel Nadal s'hagué de retirar lesionat. Krauss reorganitzà aleshores l'equip i hi donà entrada a Fatih, que es col·locà com a lateral dret, mentre que Olaizola se situava de central. El cronòmetre avançava, el Mallorca no experimentava la més mínima millora i el Schalke 04 era l'amo absolut del partit. Així i tot, ja en temps de perllongament, Albert Luque aglapí un bon xut des de fora de l'àrea, que s'estavellà en el travesser. Fou tot el bagatge ofensiu del Reial Mallorca.

Poc es podia esperar d'aquest Mallorca de Krauss en la segona meitat, amb deu homes i amb un rival crescut. Just començar el segon temps ja quedà clar, per si ningú encara en dubtava, que el miracle d'una remuntada històrica era una utopia. El Schalke 04 acaronava la pilota, la movia de banda a banda, mentre que els de Krauss quasi no mostraren ni voluntat d'aixecar el partit. El públic, a més de la derrota del seu equip, hagué de patir els crits de suport dels aficionats alemanys. El Mallorca no tenia la pilota, Krauss estava amagadet a la banqueta i el temps avançava sense que es trobàs solució. Krauss havia de fer alguna cosa i ho intentà donant entrada a Carlos en el lloc de Cristian Díaz. Res no varià. El Schalke 04 era molt superior a un Mallorca que no sabia com crear perill davant la porteria de Reck. En algun moment, els aficionats intentaren espitjar el Reial Mallorca amb crits d'ànim, però ahir tot era inútil. El Schalke era millor i ho demostrava sobre el terreny de joc. Wilmots fallà una ocasió molt clara, el marcador no es va moure i, amb el pas dels minuts, just el coratge dels mallorquinistes va fer possible una tímida reacció. I quan el Mallorca pareixia voler la pilota, va arribar el tercer gol alemany.

No foren pocs els aficionats que abandonaren la seva localitat a l'estadi i els que quedaren al seu lloc va ser, únicament, per esbroncar l'equip en acabar el partit. En tot cas, abans, hagueren de patir la humiliació de veure com el Schalke feia el quart gol i Son Moix es convertia en una gran festa dels alemanys.