El Mallorca suma un punt i ajorna la crisi

Bernd Krauss, després de salvar el cap davant el Saragossa, malgrat perdre, es tornava a jugar ahir el càrrec davant el Sevilla a la capital andalusa. El tècnic alemany s'oblidà ahir dels estranys experiments que posà en pràctica davant el conjunt aragonès "amb Etoo, Luque i Carlos sobre el terreny de joc" i alineà ahir els de quasi sempre. Leo Franco no es desplaçà fins a Sevilla i, per tant, Miki ocupà la porteria.

Els jugadors del Reial Mallorca sortiren a la gespa de l'estadi Sánchez Pizjuán amb la clara intenció de dir adéu a la crisi amb un triomf i iniciar la remontada cap a la zona alta de la classificació. El conjunt de Krauss inicià el partit amb una actitud ben diferent a la mostrada en partits anteriors. El Mallorca volia guanyar i ho deixà clar des del xiulet inicial. Campano, de falta directe, inaugurà el marcador quan sols s'havien disputat sis minuts de joc. El Mallorca marcava així un nou gol 456 minuts després de l'aconseguit a Bilbao.

El conjunt de Krauss, malgrat la possessió de la pilota era pel Sevilla, controlava perfectament al conjunt andalús, que no aconseguia inquietar el portal de Miki. El Mallorca, per la seva banda, arribava amb relativa facilitat a l'àrea contrària. El Mallorca tenia el partit absolutament controlat i el zero a dos era ben a prop. No fou així, ja que Gallardo, quan millor jugava l'onze vermellenc, arribà sense oposició a la frontal de l'àrea i empatà amb un fort i col·locat xut. Una badada defensiva, una altra, va fer possible l'empat del Sevilla, quan els de Krauss tenien el partit absolutament controlat.

Poc durà l'alegria del conjunt andalús, ja que un minut després de marcar, Prieto cometé penal sobre Àlvaro Novo, que Engonga s'encarregà de transformar en gol. La banqueta del Sevilla era una protesta constant, els incondicionals andalusos esperonejaven l'equip, però el Mallorca tenia avantatge. Però en el minut 31 quedà clar que Carmona Méndez havia poc menys que embogit.

Encadenava errades i quan Olivera es llançà a terra davant la presència de Miquel Soler assenyalà penal. El propi Olivera s'aixecà amb la rialla al rostre, el públic aplaudia i la plantilla mallorquinista es desesperava. El propi Olivera tornava així a deixar el partit igualat. Restava encara poc menys d'un quart d'hora i, ara sí, el Sevilla superà el Reial Mallorca. Paunovic substituí Engonga, lesionat, i el conjunt de Krauss, per moments, perdé el nord. El Sevilla desplegà el seu millor joc, però no va saber aprofitar els nervis mallorquinistes.

A l'inici de la segona meitat reaparegué el pitjor Mallorca de la temporada. El conjunt de Krauss encadenava errades, perdia la pilota amb facilitat al centre del camp, es mostrava pràcticament inèdit en atac i insegur en defensa, tot això trempat amb contíues errades individuals. Moisés, Fredi i Podenza gaudiren de clares ocasions i just la mala sort impossibilitaren que el Sevilla s'avançàs en el marcador. Però malgrat el millor joc del Sevilla, el conjunt andalús es mostrava també insegur en defensa i no es podia descartar tampoc que fos el Mallorca qui aconseguís marcar.

El partit estava completament boig, qualsevol cosa era possible, però el cronòmetre avançava i el marcador no es movia. El conjunt de Krauss dominava a ràfagues, l'estadística de possessió de pilota l'afavoria, però les més clares ocasions eren per al Sevilla. El Mallorca ja no sabia com jugava, s'havia perdut la mínima disciplina tàctica i qualsevol cosa era possible. A falta d'un quart d'hora pel final, l'equip vermellenc exercia ara un control pràcticament total del partit. El Sevilla era fus, i el Mallorca tenia l'oportunitat d'aconseguir el triomf, que no arribà a aconseguir-se.