El Mallorca torna a desafiar la història

Els vermellencs només han guanyat un dels setze partits de Lliga que han disputat en el Camp Nou

Joan SansPalma03/10/01 0:00

La història ha girat l'esquena al Reial Mallorca en el Camp Nou. De setze partits disputats pels vermellencs a la llar blaugrana, els illencs tan sols han aconseguit sortir-ne victoriosos en una ocasió. Va ser fa dues temporades, quan l'irregular equip de Vázquez, Tristán i companyia aconseguia donar tot un repàs de futbol als homes de Louis van Gaal davant la seva gent. Etoo, per partida doble, i Lluís Carreras enfonsaven en el fang un equip desordenat i trencat en defensa que visqué una de les darreres desfetes d'aquella temporada (la darrera fou la marxa de Figo al Reial Madrid).

Aleshores serví per sumar tres punts per un equip que encara no estava salvat i per conèixer bé Samuel Etoo, aleshores cedit pel Reial Madrid, i que ha acabat aterrant a l'Illa. Ara, aquest resultat és un punt en l'horitzó. El Barça és quart a la classificació a només un punt del Betis. El Mallorca, per la seva banda, ja és en zona de descens i el seu joc no convenç ningú. És un equip cansat, apàtic a partir del mig del camp i que acusa massa la seva primera participació a la Lliga de Campions. Malgrat això, un partit és un partit, i en cas que el Mallorca aconseguís treure un bon resultat del Camp Nou tot el que avui és negre, demà serà blanc. Krauss respiraria i podria afluixar-se el nus de la corbata.

El Camp Nou ha deixat de ser un terreny estrany pel Reial Mallorca. Els vermelllencs s'han consolidat a la Primera Divisió i aquesta ja és la seva cinquena temporada consecutiva a la lliga de les estrelles. Malgrat que la història no somrigui a l'entitat illenca, els darrers enfrontaments entre blaugranes i vermellencs a casa dels primers han deixat resultats esperançadors. La temporada 97-98 el Mallorca fou l'equip revelació de la categoria. Amb Cúper a la banquetan posà en dificultats un equip molt superior sobre el paper. Els catalans perderen el lideratge de la competició a mans d'un equip molt segur defensivament i amb pinzellades de màgia ofensiva. Hesp evità la victòria visitant al darrer minut. L'empat a zero no va fer justícia.

En la següent temporada, el públic culé va poder presenciar un gran partit entre dos equips situats a la zona alta de la taula. Les individualitats blaugranes sentenciaren els vermellencs, especialment Figo, magistral a les assistències dels dos gols. El Mallorca escurçà diferències en el darrer alè mitjançant Biagini. La temporada 99-00 serví per trencar la història amb la pallissa a dalt esmentada, mentre que en el passat curs l'onze dirigit per Aragonés s'endugué un punt. Un clar penal no assenyalat a favor del Mallorca podria haver canviat la història d'un partit que acabà amb empat a u. Anit la història tornarà a desaparèixer.